Al batxillerat tenien un catedràtic de llatí que ens feia traduïr els Carmina Burana, que escoltaven en un disc dels antics grans i negres de Deutsche Grammophon, amb l'únic tocadiscos que n'hi havia a l'institut. Ara sona el "O fortuna" fins i tot en situacions que farien que els goliards es cagaren en tot. Què hi farem! Vos deixe ací baix la interpretació de "Tempus est iocundum", la part que més m'agrada, que he trobat a youtube. Deixe també el text en llatí i valencià.
Tempus est iocundum
Tempus est iocundum, o virgines !
modo congaudete, vos iuvenes !
O ! o ! totus floreo !
Iam amore virginali totus ardeo ;
novus, novus amor est, quo pereo !
Mea me confortat promissio,
mea me deportat negatio.
O ! o ! totus floreo !
Iam amore...
Tempore brumali vir patiens,
animo vernali lasciviens,
O ! o ! totus floreo !
Iam amore...
Mea mecum ludit virginitas,
mea me detrudit simplicitas.
O ! o ! totus floreo !
Iam amore...
Veni domicella, cum gaudio !
veni, veni, pulchra ! iam pereo !
O ! o ! totus floreo !
Iam amore...
És temps de joia, oh donzelles !
au, alegreu-vos xicons !
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor de donzella tot jo creme ;
nou, nou és l’amor pel que jo mor !
La teua promesa em conforta,
el teu menyspreu se m’emporta.
Oh ! oh ! tot jo florege !
En hivern, un home pacient ;
en primavera, d’ànim voluptuós.
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
La teua donzellesa amb mi juga,
la teua innocència em foragita.
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
Vine, donzella, amb plaer !
vine, vine, bonica, que ja em mor !
Oh ! oh ! tot jo florege !
Ja per amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada