dilluns, 16 de novembre del 2009

BANDA SONORA. L'aigle noir

A classe de francés, al Batxillerat, ens empapàrem de chanson française; ja sabeu, Moustaki, Brel, Brassens i tota la pesca. Vos deixe una cançó de Barbara particularment bella. Maria del Mar Bonet en va fer una versió meravellosa. Pose ací baix la seua traducció.



L’aigle noir

Un beau jour ou peut-être une nuit...
Près d'un lac je m'étais endormie...
Quand soudain, semblant crever le ciel...
Et venant de nulle part,
Surgit un aigle noir...
Lentement, les ailes déployées,
Lentement, je le vis tournoyer...
Près de moi, dans un bruissement d'ailes,
Comme tombé du ciel...
L'oiseau vint se poser...
Il avait les yeux couleur rubis...
Et des plumes couleur de la nuit...
À son front, brillant de milles feux,
L'oiseau roi couronné...
Portait un diamant bleu...
De son bec, il a touché ma joue...
Dans ma main, il a glissé son cou...
C'est alors que je l'ai reconnu...
Surgissant du passé...
Il m'était revenu...
Dis l'oiseau, ô dis, emmène-moi...
Retournons au pays d'autrefois...
Comme avant, dans mes rêves d'enfant,
Pour cueillir en tremblant...
Des étoiles, des étoiles...
Comme avant, dans mes rêves d'enfant,
Comme avant, sur un nuage blanc,
Comme avant, allumer le soleil,
Être faiseur de pluie...
Et faire des merveilles...
L'aigle noir dans un bruissement d'ailes...
Prit son vol pour regagner le ciel...
Quatre plumes, couleur de la nuit,
Une larme, ou peut-être un rubis...
J'avais froid, il ne me restait rien...
L'oiseau m'avait laissée...
Seule avec mon chagrin...
Un beau jour, ou était-ce une nuit...
Près d'un lac je m'étais endormie...
Quand soudain, semblant crever le ciel...
Et venant de nulle part...
Surgit un aigle noir...


Un bon día o potser una nit
Prop del mar jo m’havia adormit
Quan de cop el cel s’omple de llum
I un ocell negre surt sense venir d’enlloc

Lentament les ales batengant
Lentament ell anava girant
Prop de mi el batec s’acaba
I com caugut del cel l‘ocell es va aturar

Els ulls eren de color rubí
I les plomes de color de nit
I el seu font mils raigs de toc suau
L’ocell bell coronat lluïa un diamant blau

Amb el bec la cara em va tocar
El seu cor em vaig trobar a la ma
Fou llavors que saber qui
Imatge del passat voila tornar amb mi

Bon ocell porta’m amb tu al pais
D’altres temps sigues el meu amic
Com abans en somnis clars d’infants
Per por i tremolant estelss i mes estels

Com abans en somnis clars d’infants
Com Abans damunt d’un núvol blanc
Com abans tu i jo el sol encendra
I a l’illa del record la pluja llençara

L’ocell negre tomba els ulls al sol
Cap al sol tot d’una empren el vol
Un bon día o potser una nit
Prop del mar jo m’havia adormit
Quan de cop el cel s’omple de llum
I un ocell negre surt sense venir d’enlloc

Lentament les ales bategant
Lentament ell anava girant
Prop de mi el batec s’acaba
I com caigut del cel l’ocell es va aturar

Un bon día o potser una nit
Prop del mar jo m’havia adormit
Quan de cop el cel s’omple de llum
I un ocell negre surt sense venir d’enlloc

4 comentaris:

Anònim ha dit...

on son els comentaris

aurora ha dit...

Ei! Últimament estàs molt "youtubero"... què, has après a penjar els vídeos, no? Jeje.

Jesús Párraga ha dit...

Doncs, sí. És que em donava enveja de veure els altres blocs i jo sense música...

Hosco ha dit...

era per comprovar l'enllaç amb el feisbuc: funciona a la perfecció...com la cançó
jeje