Últimament no tinc ganes d'escriure. Vaig a posar una altra cançoneta. Ara de gent del Glam rock. És una estètica prou impresentable i en concret aquest element és moralment prou discutible però als "Recreativos Fenoca" posaven molt aquesta cançó quan jo tenia uns onze anys i sona prou bé.
3 comentaris:
Hahahaha! M'ha encantat la presentació.
Gràcies, Aurora
Jesús, amigo, ¿quién nos devolverá aquello que nunca se fue, aquello que te ha acompañado desde la noche hasta la mañana, insomne y absurdo, como un viejo recuerdo o un resentimiento absurdo?
"Vuela, pajárito, vuela, vuela..."
Publica un comentari a l'entrada