liles de l'interior de la terra morta, mescla
la memòria i el desig, estremeix
els arrels marcits amb pluja de primavera.
T. S. Eliot, Terra erma
Ara fa trentra tres anys el 9 d'abril va caure en Dissabte de Glòria i va ser legalitzat el Partit Comunista d'Espanya. A sota del titular de Mundo Obrero ("El PCE legal") deia "Un triunfo para la democracia y la reconciliación." 
6 comentaris:
Un gran dia per a la democràcia, per al partit ja no ho tinc tan clar.
Ostres! Sóc gran ja, eh? Bufff... trenta anys!!... i jo era una joveneta de divuit...
Com ha canviat el món en trenta anys!
Sí que ha canviat el món, Assumpta, sí. En eixa data jo encara no havia fet els quinze anys i no se'm passava pel cap, per exemple, que un dia deixaria d'existir la Unió Soviètica. Tampoc no pensava en el PCE (de fet estava enlluernat per la CNT, veges tu!)... Millor ho deixe estar que açò pareix "Cuéntame".
Ejem... abans no he llegit bé... sóc un desastre en números, encara que estiguin escrits amb lletres... fa 33 anys!! i jo he llegit 30 i m'he menjat el "tres" ;-))
Llavors en tenia 15 i no 18 ;-))
Ara que hi penso, si quan el referendum de la Consti jo en tenia 16 i em faltaven dos setmanes per fer-ne 17, hagués estat impossible que llavors en tingués 18... bé, és igual, que encara m'embolicaré més :-)
Fácil: Si ara en tinc 48, doncs menys 33 = 15, no falla :-))
No em preocupava massa la política, la veritat... Quan en tenia 18 llavors sí ;-)
Ai, Assumpta! Arriba un moment en la vida que et trobes amb un amic i comenceu a recordar coses de vint, trenta anys enrere, i te n'adones que, abans, només miraves el passat amb una perspectiva de deu anys... Què hi farem? Però la quinta del 62 no ens podem queixar: eixe any van nàixer The Beatles... i la editorial 62.
Jo em vaig començar a sentir gran quan vaig veure que la majoria dels futbolistes eren més joves que jo... però ara és que ja ho són fins i tot molts entrenadors!! :-DD
(sóc del desembre del 61... ai!!) ;-))
Publica un comentari a l'entrada