Per la III República EspanyolaAbril és el mes més cruel, fa brotar
liles de l'interior de la terra morta, mescla
la memòria i el desig, estremeix
els arrels marcits amb pluja de primavera.
T. S. Eliot, Terra erma
Quan expliquem el Romanticisme literari a l'institut és un tòpic dir que els romàntics, malcontents amb la societat que els ha tocat viure, fugen (amb la imaginació) en l'espai cap a paisatges exòtics, bàrbars, i en el temps cap al passat idealitzat de la cavalleresca Edat Mitjana. Quelcom de semblant passa amb l'esquerra espanyola, que mai és a Espanya i va per ahí resolent (amb la imaginació) el conflicte palestino-israelí o recolzant la Revolució cubana, venezolana o boliviana. I si mirem a dintre de les nostres fronteres més o menys sobiranes hem de buscar l'esquerra embolicada en resoldre qüestions identitàries de gènere o transgènere, atomitzada a la recerca d'identitats nacionals, fins i tot defenent a vida o mort assumptes urbanístics de barris perifèrics. Això pel que fa a l'espai. Pel que fa al temps, el gran mite escapista de l'esquerra espanyola és la Segona República. Mitificada i mistificada en la memòria i la imaginació, la Segona República (com els nacionalismes diferencials, com l'internacionalisme oenegista, com la teoria queer...) ens lliura de construir un projecte clar de futur republicà, unitari, estatal, per a la nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria... espanyola.
Amics i amigues, companys i companyes, salutacions republicanes!
Visca el 14 d'abril!
Visca Espanya amb honra!
Visca la República!
3 comentaris:
Salutacions republicanes!! ;-))
Quan Catalunya sigui independent, serem bons veïns, ja veuràs ;-))
La veritat és que no puc concebre Espanya sense Catalunya. Seria una Espanya mutilada, invàlida. Però bé: la història dirà la seua, encara que, si tots els éssers humans som germans, els que vivim en aquesta "pell de brau" som germans bessons.
Salut i República, Assumpta.
Això també ho deien de Cuba, la "joya de la Corona" i ja veus!
Publica un comentari a l'entrada