dilluns, 26 d’octubre del 2009

BANDA SONORA. Nights in white satin

Intentarè diversificar el blog: no només de crítca filosòfico-literària i debat social viu l'home. He vist pels altres diaris desprivatitzats dels amics blogaires que les cançons formen part del paisatge sentimental i afectiu (fins i tot polític) de les nostres vides. Està bé això. Està bé comunicar els gustos musicals. Jo també vull fer-ho. Encara que em sembla que mesclarè per ací alguns temes molt populars amb autèntiques horterades. Qué voleu? De menut escoltava la música que posaven als "cotxes de xoc" i, després de tot, u no tria la banda sonora que va fent-li una part de l'ànima.
Vos deixe una cançó molt famosa de "Moody Blues" que vaig escoltar milers de vegades tot just quan començava a descobrir que en el món, a més de germans, cosins i amics n'hi havia uns éssers molt rars que s'anomenaven "xiques".
La roba i els pentinats són psicodèlics i horribles. Què hi farem!