Hui és Diumenge de Rams. Ja hem canviat l'hora als rellotges de casa i d'ací un parell d'hores anirem a missa amb els rams que acabe de tallar de l'olivera del meu jardí (que està fet un desastre, la veritat). He aprofitat per a fer algunes fotos dels pocs arbres i plantetes que tinc i que estan rebent l'anima de la primavera. Que passeu tots un feliç Diumenge de Rams amb les vostres famílies!
Bresquiller en flor
No me'n recorde del nom d'aquestes floretes
Flor de cirerer (quasi li faig una foto a una abelleta però se m'ha escapat)
Hui hem fet brometa (mentres dinaven una paella feta per un servidor qualificada amb un 6'5) sobre el fet que el dia de Sant Josep siga el "Dia del Pare", tot considerant el caràcter putatiu de la paternitat de Sant Josep. Més enllà de la (innocent) irreverència, trobe que Sant Josep representa, vertaderament, l'essència de la paternitat: els fills ho són de les seues mares i de Déu. Els pares estem, una mica, a prova. Hem de guanyar-nos el dret a dir "aquest és el meu fill" (el privilegi de què els nostres fills ens diguen "pare"). Un dret que no ens dóna la natura sinò el treball quotidià per donar forma, per esculpir, la nostra pròpia paternitat. No és gens fàcil.
Que Sant Josep ens ajude a tots.
(Per cert, felicitats a tots el Joseps i Maria Josepes, etc.)
N'hi ha melodies que hom les té clavades al cap i que no podem identificar. De vegades tenim la sort de descobrir l'autor i el nom de la melodia i buscar-la en aquesta inmensa disco-vídeo-bíblio-hemero-teca que és internet. Des de que tinc memòria porte al cap una musiqueta que relacionava amb una cançò de Los módulos, la lletra de la qual comença així:
Siento que ya llega la hora que dentro de un momento te alejarás al fin.
L'altre dia, per pura casualitat, vaig veure els títols de crèdit d'un programa de televisió mentre sonava aquesta musiqueta tant dolça, tan plena d'enyorança que fa plorar i vaig llegir "música: concierto para guitarra y orquesta en la menor de Salvador Bacarisse". No tinc ni idea de què vol dir això de "la menor" i confesse la meua absoluta ignorància musical i, a més a més (vergonya de vergonyes) confesse que no tenia ni idea de l'existència de Salvador Bacarisse, compositor espanyol, comunista, exiliat després de la Guerra Civil, en qui l'enyor de la pàtria, amb tota seguretat, va provocar l'adveniment d'aquesta música
El matí de sèver de l'onze de març de 2004, a l'hora de l’Àngelus, tots els professors, alumnes i personal no docent del meu institut vam eixir al pati per a guardar cinc minuts de silenci en memòria dels que havien mort als atemptats de Madrit. Els meus alumnes em van veure, estranyats, traçar el Senyal de la Creu... I com posar-se? En general creuàvem els braços sobre el pit. Miràvem a terra. També al cel. Els xiquets es posaven nerviosos. Aguantaven la postura però el silenci era atroç i vam començar a témer alguna rialleta histèrica. Com de llarg va ser el silenci! Quin alleugeriment culpable quan va sonar la sirena i ens va retornar a les aules. Vaig tornar a persignar-me i una xiqueta em va preguntar què havia pensat durant aquells minuts eterns. "He resat, li vaig dir, per les ànimes dels nostres germans morts, i per tots vosaltres, i per la meua família i per mi." He pensat (però açò ja no ho vaig dir) “amb terror i tremolor”, en el terrible silenci de Déu i com, enfront d'ell, sorgeix desesperat el clam dels homes:
De profundis clamavi ad te, Domine.
¿Adónde te escondiste,
Amado, y me dejaste con gemido?
Como el ciervo huiste,
habiéndome herido;
salí tras ti, clamando, y eras ido.
Luchando, cuerpo a cuerpo, con la muerte,
al borde del abismo, estoy clamando
a Dios. Y su silencio, retumbando,
ahoga mi voz en el vacío inerte.
El salmista, San Joan de la Creu, Blas de Otero, omplen amb el seu clam d'homes el silenci de Déu i la seua pregària mateixa es converteix en la veu de Déu feta llenguatge humà. Com la veu del Crist, Déu fet home, en l'agonia de la crucifixió: Déu meu, Déu meu!, per què m'has abandonat? “I tu, en què has pensat?”. Vaig preguntar jo al meu torn i també van semblar eterns els segons que van precedir a la resposta.
He creado un ángel verde y gris, que se pasea de noche, no lo puedo ver. Está donde la luz que dicen que hay, donde terminan los sueños de la realidad, donde se escapan los niños si no quieres más; donde se ahogan los gritos de mi mitad.
He creado un ángel verde y gris, a veces le hablo bajito, por si está. Le busco por la calle al caminar. A veces le echo de menos si tú no estás, a veces tengo que hacer de tripas corazón. A veces tengo que huir, porque no puedo más.
En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe.
Donde terminan los sueños de la realidad, donde se ahogan los gritos de mi mitad.
En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón.
Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe.
En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe.
D'entre totes les dones insignes que dignifiquen la història de la humanitat i que podríem haver portat a aquestes pàgines per a conmemorar el Dia Internacional de la Dona, hem elegit a la Premi Nobel de Medicina Rita Levi-Montalcini, precisament porquè ella comprendria millor que ningú les nostres imperfeccions.
«La imperfecció en el compliment de la tasques que ens hem fixat o que ens
han estat assignades potser siga més ajustada amb la naturalesa humana, imperfecta com és, que la perfecció.»
Rita Levi-Montalcini
(Premi Nobel de Medicina 1986)
L'Amic Jesús Maria Tibau ens convida a recordar la música dels anys setanta. Molt bona idea. Però no acabaríem mai si hagueren de posar totes les bones cançons d'aquells anys. Ahí en teniu dues.
Torn Between Two Lovers Mary MacGregor (Words and Music by Peter Yarrow (of Peter, Paul , and Mary) and Phil Jarrel )
There are times when a woman has to say what's on her mind Even though she knows how much it's gonna hurt Before I say another word let me tell you I love you Let me hold you close and say these words as gently as I can
There's been another man that I've needed and I've loved But that doesn't mean I love you less And he knows you can't possess me and he knows he never will There's just this empty place inside of me that only he can fill
CHORUS Torn between two lovers, feelin' like a fool Lovin' both of you is breakin' all the rules Torn between two lovers, feelin' like a fool Lovin' you both is breakin' all the rules
You mustn't think you've failed me just because there's someone else You were the first real love I ever had And all the things I ever said, I swear they still are true For no one else can have the part of me I gave to you
CHORUS
I couldn't really blame you if you turned and walked away But with everything I feel inside, I'm asking you to stay
CHORUS
Torn between two lovers FADE Feelin' like a fool Lovin' both of you is breakin' all the rules
Dust in the wind Kansas
I CLOSE MY EYES ONLY FOR A MOMENT AND THE MOMENTS GONE ALL MY DREAMS PASS BEFORE MY EYES A CURIOSITY
DUST IN THE WIND ALL THEY ARE IS DUST IN THE WIND SAME OLD SONG JUST A DROP OF WATER IN AN ENDLESS SEA
ALL WE DO CRUMBLES TO THE GROUND, THOUGH WE REFUSE TO SEE DUST IN THE WIND ALL WE ARE IS DUST IN THE WIND NOW DONT HANG ON NOTHIN LASTS FOREVER BUT THE EARTH AND SKY
IT SLIPS AWAY AND ALL YOUR MONEY WONT ANOTHER MINUTE BUY DUST IN THE WIND ALL WE ARE IS DUST IN THE WIND DUST IN THE WIND EVERYTHING IS DUST IN THE WIND
Hui és Diumenge de Rams. Ja hem canviat l'hora als rellotges de casa i d'ací un parell d'hores anirem a missa amb els rams que acabe de tallar de l'olivera del meu jardí (que està fet un desastre, la veritat). He aprofitat per a fer algunes fotos dels pocs arbres i plantetes que tinc i que estan rebent l'anima de la primavera. Que passeu tots un feliç Diumenge de Rams amb les vostres famílies! 
