dimecres, 10 de març de 2010

¡ES MI VIDA!... ESTÁ EN TUS MANOS






En qué estrella estará

Nena Daconte

He creado un ángel verde y gris,
que se pasea de noche, no lo puedo ver.
Está donde la luz que dicen que hay,
donde terminan los sueños de la realidad,
donde se escapan los niños si no quieres más;
donde se ahogan los gritos de mi mitad.

He creado un ángel verde y gris,
a veces le hablo bajito, por si está.
Le busco por la calle al caminar.
A veces le echo de menos si tú no estás,
a veces tengo que hacer de tripas corazón.
A veces tengo que huir, porque no puedo más.

En qué estrella estará, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la razón.
Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.

Donde terminan los sueños de la realidad,
donde se ahogan los gritos de mi mitad.

En qué estrella estará, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la razón.

Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.

En qué estrella estará, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la razón.
Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.

Quiero irme con él

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quan penso en aquelles imatges del Senat... aplaudint i rient com si anessin de festa, com si el seu equip acabés de guanyar la Champions, com si els hagués tocat la grossa de la loteria... i no: Reien perquè s'havia donat llum verda a l'avortament lliure. És tan trist.

Ja no parlo des del punt de vista de creient... no. Jo vull parlar com a persona. No se n'adonen de com n'és de salvatge això?

No ho puc entendre. De cap manera.

Aquesta cançó de Nena Daconte va d’això? No ho sabia. La coneixia però sense haver-me fixat mai en la lletra.

Jesús Párraga ha dit...

Salut Assumpta! Vaig sentir a la ràdio que el referent de la cançó de Nena Daconte era un avortament de la xicona que canta (ara no me'n recorde com li diuen). T'estic molt agraït, Assumpta, perquè ets una de les poques dones que conec (personalment o virtual) que no em diu que sóc un fatxa i que com que no sóc una dona no puc opinar sobre aquest assumpte. No sé. Sempre m'he considerat prou feminista (fins i tot tinc un llibre signat per la pròpia Lidia Falcón) però no hi veig contradicció en el meu pensament com a creient i persona d'esquerres perquè trobe que l'avortament no és més que una altra forma d'agressió a les dones. No sé.

Assumpta ha dit...

No puc estar més d'acord amb tu :-)

No entenc aquesta distinció que fa la societat entre "esquerres" i "dretes" segons una sèrie de valors que no hi tenen res a veure.

Si jo hagués de definir la meva ideologia diria "en això sóc de dretes, en això d'esquerres, en això de centre, en això d'extrema esquerra, en això de centre-dreta"... sempre busquem "classificar i etiquetar" a la gent.

Imagina jo, que sóc d'ideologia independentista i catòlica practicant, a quin grup em classificarien? :-)

És com si la gent s'hagués posat un vel molt gruixut davant dels ulls i no volessin (voluntàriament) veure-hi amb claredat.

La dona, que té la gran sort de poder dur una vida dins seu, que és un regal, que és un miracle... i vol poder desfer-se d'aquesta vida sense la menor justificació.

Veig les rialles de la Bibiana Aído i totes aquelles, aplaudint i m'agafa una indignació que tampoc pot ser bona, la veritat... però no ho puc evitar.

He de dir també que jo vaig patir un avortament espontani... això em fa que encara em resulti més incomprensible.

Ah! La xiqueta que canta és Mai Meneses (va anar a Operación Triunfo fa anys, va sortir la primera del grup i és de les poques que sí que triomfa) :-)