dimarts, 16 de març de 2010

BANDA SONORA, Salvador Bacarisse

N'hi ha melodies que hom les té clavades al cap i que no podem identificar. De vegades tenim la sort de descobrir l'autor i el nom de la melodia i buscar-la en aquesta inmensa disco-vídeo-bíblio-hemero-teca que és internet. Des de que tinc memòria porte al cap una musiqueta que relacionava amb una cançò de Los módulos, la lletra de la qual comença així:


Siento que ya llega la hora
que dentro de un momento
te alejarás al fin.


L'altre dia, per pura casualitat, vaig veure els títols de crèdit d'un programa de televisió mentre sonava aquesta musiqueta tant dolça, tan plena d'enyorança que fa plorar i vaig llegir "música: concierto para guitarra y orquesta en la menor de Salvador Bacarisse". No tinc ni idea de què vol dir això de "la menor" i confesse la meua absoluta ignorància musical i, a més a més (vergonya de vergonyes) confesse que no tenia ni idea de l'existència de Salvador Bacarisse, compositor espanyol, comunista, exiliat després de la Guerra Civil, en qui l'enyor de la pàtria, amb tota seguretat, va provocar l'adveniment d'aquesta música


4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Hi ha obres que superen en popularitat als seus propis autors. En aquest cas, a mi em passa el mateix (no, no vull dir que jo tingui una obra molt coneguda, jeje) i és que també identifico perfectament la peça musical però tampoc coneixia a l'autor :-)

Assumpta ha dit...

El vídeo és dur, eh?
Què dolentes són les guerres!! Totes!!

Jesús Párraga ha dit...

Potser haguera degut de posar una altra versió sense aquestes imatges (de fet algunes de les paraules sobreimpresses no m'agraden massa), però trobe que en la música de Bacarisse està molt present l'Espanya de dolor que va precedir a la composició. Bé, te n'hauràs dontat compte que jo no sóc massa independentista. Més aviat sóc espanyol(ista) republicà. N'hi ha uns quants amics que volen dur-me al psiquiatra per a curar-me, però jo em resistisc (i no em prenc la medicació) :-))

Assumpta ha dit...

Jajaja no, home, jo no et portaria al psiquiatra, tothom és lliure de pensar com vulgui, fins i tot es pot ser espanyolista ;-))

Si fossis espanyolista republicà i aquesta fos una república FEDERAL, podríem (potser) arribar a un acord ;-))

No, no, jo sí que sóc independentista, a força de convenciment. Fa uns anys només era nacionalista, moderadament, ara ja estic cansada de ser "moderada" i veure com van les coses :-)