dissabte, 24 de setembre del 2011

Publicitat i valors

Serà qüestió de mirar quins valors són més socialment adients i bons i que, per tant, hauríem de transmetre a l'escola, els que apareixen a aquest anunci...



...o aquesta merda d'ací baix (sí sóc una mica tendenciós en aquestos temes)...



...o més de la mateixa puta merda

8 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Està molt clar, Jesús. Però ja em diràs què fem amb el professorat xenòfob, homòfob,etc. I no em digues que no en tenim que he tingut la "sort" de conéixer-ne uns quants al llarg de la meua vida d'ensenyant.

Jesús Párraga ha dit...

Xenòfobs i homòfobs? Res, home: se'ls fa vore aquest vídeo (http://youtu.be/lXip4AGz_es) tres voltes al dia.
Mano de santo, oiga!
:)

el profesor chiflado ha dit...

Ya está bien de que la institución escuela sea una correa de transmisión de valores. Los valores que se los busque cada cual. Cuánto siervo: qué más da quién sea el señor: si el discurso reaccionario o el discurso progresista. Cuánto adoctrinamiento mal disimulado.

Jesús Párraga ha dit...

¡Ni de coña! La escuela transmite valores morales "velis nolis" y puestos a elegir es preferible (propongo) como idea reguladora la narración del primer vídeo que los niñatos agilipollaos y las madres máss agilipollás (por cierto dónde coño están los gilipollas de los padres) de los otros vídeos.
:)

Luis Ballesteros Andreu ha dit...

Bien trabajados me sirven para mis clases de Ética cívica. Gracias.

Enric Senabre ha dit...

Doncs a mi els dos primers em semblen benintencionats, sobretot en el context d'una societat de consum com la que vivim, l'últim és el més "repugnant", per allò de ridiculitzar la capacitat de prendre decisions. Però senyors, els anuncis són anuncis, i l'escola és un bon lloc per fer la mediació necessària per comprendre'ls i valorar.

Jesús Párraga ha dit...

Gracias a ti, LUIS.

Salut, ENRIC! Al bloc Karici.es analitzen anuncis i segur que tu també ho fas amb això de relacionar filosofia i televisió. La qüestió que volia plantejar amb aquesta entrada, més o menys, és: quina idea reguladora o, si vols, quin model platònic és més "bo", tot considerant que ambdues són excedents ideològics per a incitar al consum. Perquè la publicitat no només ven productes sinó també models de conportament on encaixar el consum d'eixos productes i és a aquests models de comportament social o entren els valors. En aquest sentit, els anuncis dels refrescos en semblen prou destructius.

Enric Senabre ha dit...

Això està clar, el que jo vull dir, és que el de la pizza només té una errada, la moto a canvi de ser com és, però bé. El dels refrescos ven un model de joventut ridícul, i el de unes mares més ridícules encara, impossibles, però tampoc és perjudicial pel que fa als valors, no en trobe cap negatiu. I l'últim sí que ridiculitza tota la mobilització política jovenil, és patètic. És un bon exercici el que proposes, però cal discutir aleshores, no abans sinó amb l'alumnat, quins valors i per què. Que ja supose que és el que dius.