divendres, 27 de maig del 2011

A la vora del riu, mare...

Si n’hi ha alguna cosa de la política que em deprimeix més que els resultats electorals són les anàlisis post-electorals. N’hi ha de tot. Ací, a aquesta espècie de destral prehistòrica sense mànec on vivim (em refereisc al mapa del País Valencià, collons, que cal explicar-ho tot!), segons algunes interpretacions l’esquerra ha quedat de puta mare i amb el mantra de “hem de frenar la dreta” tot lo món amb un parell de regidors s’apresta a curar-li la pupeta que li han fet a l’Alarte i al seu partit enverinat. Els de Compromís que facen el que vullguen (total, estan per això, per a fer-li de muleta al PSOE), però el meu vot a EUPV que me’l tornen si aprofita per a nomenar alcaldes alartins. I això per vàries raons:
1. Perquè entenc que l’abismal davallada de vots al PSOE (i en segons quins llocs també del PP), la recuperació de l’esquerra,  el moviments d’indignats, etc. formen part d’un tot estratègic de redreçament i aprofundiment de la democràcia que va més enllà del tacticisme i l’aritmètica de les regidories. Aquesta idea, potser difusa, de redreçament democràtic pot tindre un punt d’acord (i de partida) en la reivindicació de la reforma del sistema electoral. De fet aquesta reivindicació ha aparegut de manera recurrent després de les eleccions. La qüestió que hauríem de plantejar-nos és: Com podem demanar canvis democratitzants en el procés de representació institucional si no respectem la voluntat majoritària? Vull dir, un principi formal-democràtic que cal respectar és “ha de governar la llista més votada”. I això val igual per a Donòstia, per a Burjassot o per a Extremadura.
2. Sí, però… es podria argumentar, i de fet està fent-se per exemple a l’anàlisi de l’amic Xavier Aliaga al seu blog sobre els resultats de Xativa,  que en alguns llocs entre les forces polítiques d’esquerra (?) sumen més vots que el PP. Deixem de banda si el PSOE és d’esquerres i considerem el següent: com podem saber que la voluntat popular és que sumem els vots o els escons aconseguits? Vull dir, si un votant del PSOE li dóna el vot a IU-EUPV, com podem saber que allò que vol és que IU-EUPV li ho torne al PSOE en forma de recolzament a la investidura? No hauríem de pensar més aviat el contrari, que qui li nega el seu vot als sociates (per abstenció o per trasvassament) allò que vol precisament és que els sociates no governen?
3. Sí, però… es podría dir que una interpretació correcta és que l’electorat progressista vol que el PSOE gire cap a l’esquerra amb l’espenta dels altres partits més clarament esquerrans. Bé, potser. El que passa és que no és. Vull dir que l’experiència pràctica (si volem purament tàctica) és què si l’esquerra governa amb els socialistes al remat és la dreta qui trau profit. Mireu si no Catalunya, les Illes, Galícia, Còrdova… A banda d’això per molta espenta que hi posen l’úter estèril del PSOE no es pot fecundar, perquè…
…4. Què collinses ha de fer el PSOE per a que li retirem la marca “esquerra”? Com tenen tanta bula que, facen el que facen, sempre n’hi ha algú que pensa que “els altres són pitjor”? Per què? Imaginem un partit que desindustrialitza un país, que amb un ministre com ara Solchaga insta a l’especulació i l’enriquiment improductiu mentre augmenta l’atur, que amb un ministre com ara Corcuera legisla sobre la potada a la porta, que amb un altre ministre (Barrionuevo) organitza el terrorisme d’Estat amb tortures, segrestaments, assassinats, soterrars en calç viva… amb militants com ara Javier Solana que colateralitzen mortalment tot el que es meneja, amb barons que motegen de “cobards” els objetors de consciència com va fer el Rodríguez Ibarra mentre d’altres institucionalitzen la corrupció d’ací a Laos passant pel paper del BOE i que de tanta merda que tenen als ulls veuen merda per tot arreu fins a dir que “Anguita i Aznar son la misma mierda”… I després vé l’altre, que encara està per ací, i que va començar repartint xecs per a tots i totes (hala! alegría! Será por dinero!) i, al remat, ha acabat retallant els ingresos d’alguns i algunes (els més dèbils), que va aprofitar-se del “no a la guerra”  per acabar borbandejant Líbia… ON COLLONS ESTÀ L’ESQUERRA A EIXE PARTIT!!!
5. No sé quina será la motivació de tots els ciutadans que han votat IU-EUPV però la meua per a (tornar a, després de molt de temps) votar aquesta opció ha estat alguns discursos que he sentit i que m’han fet pensar que tornàvem a la teoria de les dues voreres. Espere que no quede tot com a la cançó popular:
"A la vora del riu, mare, m’he deixat les espardenyes…"
I la mare va i li contesta: "les espardenyes… tu lo que t’has deixat és la vergonya!"

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Em quedo amb això:

Com podem demanar canvis democratitzants en el procés de representació institucional si no respectem la voluntat majoritària?

Hi ha gent que calla quan manen "els seus" i que li venen totes les indignacions de cop quan "els seus" perden...

I els que de veritat tenim motius per estar indignats, empipats, els que no rebem cap ajut de ningú, els que veritablement estem afectats per la crisi veiem coses tan surrealistes com:

El PSC-PSOE, que fa una campanya DEMAGÒGICA contra les retallades del Govern de CiU, al mateix temps, a Madrid vota EN CONTRA que el Gobierno del PSOE (els seus "amos") doni a Catalunya uns diners que li pertoquen.

Quan un no té diners, no té més remei que retallar i això ho sap qualsevol família que tingui aturats a casa seva, per exemple.

Xavier Aliaga ha dit...

Amic Jesús: et garantitze que no hi havia ni un votant de PSPV, Compromís o EU en Xàtiva que vulguera tindre a Rus d'Alcalde. De fet, el debat en el meu poble (equivocat, tot s'ha de dir, ja ho llegiràs) és si aquells partits haurien d'haver anat junts a les eleccions. Ni això ni la teoria de les dues voreres. Segons i com.

Oh, sí, ja sabem que són la mateixa merda i tot això. Però jo haguera preferit com alcalde al candidat socialista. Es nota que no vius a la ciutat de Rus.

Jesús Párraga ha dit...

Salut ASSUMPTA! Trobe que li has tret una significació a les meues paraules que no estàvem al meu ànim, però no vull polemitzar. En qualsevol cas la meua anàlisi planteja principis "formals" per a dirigir l'acció política i no he volgut entrar en situacions concretes i l'actuació de CiU a Catalunya és un tema molt ample en el que potser (quasi segur) no hi seríem d'acord. Ja saps que en qüestions estrictament polítiques discrepem bastant. No obstant això rep una abraçada ben afectuosa.
:)

Salut, XAVIER!
1. "et garantitze que no hi havia ni un votant de PSPV, Compromís o EU en Xàtiva que vulguera tindre a Rus d'Alcalde." Home... D'allò en castellà se'n diu "perogrullada": si algun votant d'eixos partits vulguera Rus d'alcalde... haguera votat PP.
2. "Segons i Com" Bé. Estic d'acord en que el marxisme és "l'anàlisi concreta de la realitat concreta". Però no "concretíssima". Vull dir que el "segons i com" ha d'estar limitat per uns principis (torne a repetir) "formals" i potser el candidat socialista del teu poble serà una bellíssima persona però això no és un criteri polític sinò empàtic i (ara vaig a posar-me bord) la situació de Xàtiva no és el model per a definir la política de pactes de l'Esquerra: ni tant sols l'Horta Sud que és molt més important i bonica i gran i estupenda!!!
3."Oh, sí, ja sabem que són la mateixa merda i tot això" Veus... Ara ets tu el que ets poses bord. Allò de "la misma mierda" ho va dir l'impresentable de González tot referint-se de manera personalista (antipàtica en aquest cas) a Anguita i Aznar. La crítica d'IU-EUPV al PSOE-PP és que "fan les mateixes polítiques", no que són la mateixa merda: cada merda és en sí i metafísicament distinta de les altres.
4. I viure o no a la "ciutat de Rus" no pot condicinar les nostres anàlisis o l'estratègia general de l'esquerra. Jo visc a la ciutat de Maria José Català... i què? Això no em dòna ni em lleva capacitat (o discapacitat) per a opinar políticament.
Salut, Xavier, si més no que no ens falte salut!
(i paciència per a aguantar el Rus)
:)

juan ramón ha dit...

Jesús: en repetidas entrevistas y en diferentes medios, tanto Cayo Lara como Marga Sanz explicitaron que su objetivo principal sería impedir que gobernase la derecha, el PP, allí en donde IU lo pudiera impedir con sus votos. Así pues...

Enric Senabre ha dit...

Cada vegada t'assembles més a Anguita i el record que tinc d'ell ha anat empitjorant, ara el trobe intransigent, pur, sempre amb la convicció d'estar sempre en la veritat pura de l'esquerra. Crec que va fer molt de mal, i al final va desil·lusionar molt a l'esquerra, perquè per la via que apuntes Iu esdevé inutil. El Psoe és el que és, i en coalició amb IU pot ser més d'esquerres. La política és l'art del possible sense perdre (tots) els principis.

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Juan Ramón i Enric!
Com que els comentaris limiten molt l'argumentació estic preparant una entrada amb el titol provisional de "Entre l'ètica de la responsabilitat i l'ètica de les conviccions o mi paseo solitario en primavera" I ara me'n vaig a fer el dinar que alguns en tenim de feines domèstiques i no podem dedicar-nos exclusivament a la tarea intelectual... que está una hecha una esclava.
:)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Em quede amb allò de què Compromís és la muleta del PSOE... potser els resultats d'EU són els que són (des de fa anys) justament per això... i vorem què passa a Extremaydura...

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Martí! Benvingut a esta ta casa! No entenc molt bé el significat del teu comentari. En qualsevol cas em remitisc a l'entrada de què parle al comentari anteior. I pel que fa a Extremadura... estic pensant molt seriosament enviar una carta a la direcció d'IU i enviar-los a tots a fer la mà. Un referèndum no vinculant és com fer-li una palla a un mort. Ja estic desvariant. Salut, Martí, si més no que no ens falte salut!

JR Un extremeño en Xirivella ha dit...

Xirivella para el PP. Mislata para el PSOE. Y ahora van y le dan el "Principe de Asturias de las Letras" a Leonard Cohen (si, el de las letras).

P.D. A ver si quedamos para que nos prepares una paella. Besos.