dimarts, 31 de maig de 2011

Dedicat a mi mateix



Marieta 
Javier Krahe

Y yo que fui a rondarle
la otra noche a Marieta
la bella, la traidora
había ido a escuchar a Alfredo Krahus

Y yo con mi canción
como un gilipollas, madre
Y yo con mi canción
como un gilipollas

Y entré con el salero
al comedor de Marieta
la bella, la traidora
ya estaba acabando el flan

Y yo allí con la sal
como un gilipollas, madre
Y yo allí con la sal
como un gilipollas.

Y cuando por su santo
le compré una bicicleta
la bella, la traidora
ya se había agenciado un Rolls.

Pegado al manillar
hice el gilipollas, madre
pegado al manillar
hice el gilipollas.

Y le llevé una orquídia
a nuestra cita en la Glorieta
la bella se besaba con un chulo
y apoyada en un farol
Y yo allí con mi flor
como un gilipollas, madre
y yo allí con mi flor
como un gilipollas. 
 Y cuando ya por fin
fui a degollar a Marieta
la bella, la traidora
de un soponcio
se me había muerto ya.

Y yo con mi puñal
como un gilipollas, madre
y yo con mi puñal
como un gilipollas.

Y lúgubre corrí
al funeral de Marieta
A la bella, la traidora
le dio por resucitar.

Y yo con mi corona
hice el gilipollas, madre
y yo con mi corona
hice el gilipollas.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ai, aquesta cançó és la versió d'una en francès, oi? Deu fer uns quinze dies en van parlar al "Saber y Ganar" però ara no recordo qui la cantava ni res... Però justament van preguntar qui havia fet la versió en castellà i jo, ho confesso, quan van dir que Javier Krahe, doncs... vaig pensar que no havia sentit aquest nom en ma vida :-))

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaa!!

sóc ràpida buscant a Google! ;-))

Té: Georges Brassens i Marinette

http://www.youtube.com/watch?v=6U5_udAhf9Q

:-))

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Assumpta!
GRRRR! Mira que no conèixer Javier Krahe! De segur que l'altre component de "La mandrágora" (juntament a Alberto Pèrez) si que et sona: Joaquín Sabina. El que passa és que Krahe no ha tingut tant d'èxit com Sabina, entre d'altres raons perquè no ha abandonat l'acidesa de les seues lletres i no ha caigut, diguem-ne en la comercialitat de Sabina. Dic jo, que de música tampoc entenc massa. En qualsevol cas la cançó d'aquesta entrada me l'he dedicada a mi mateix per votar Esquerra Unida en sentir les darreres declaracions de Cayo Lara sobre Extremadura. En fi!
Salut, Assumpta, si més no que no ens falte salut!
:)

Hosco ha dit...

He arribat tard per minuts...però com anava de bon rotllo, ho envie...
Podem fer una consulta no vinculant entre tots els teus lectors sobre el significat de la teua dedicatòria?
Si m’ho permets, comence. Posats a fer criptologia hermenèutica no freudiana i oleee, aquí va la meua interpretació del post: simetria inversa, angoixa postelectoral individual, sociopatia galopant i penediment. I oleee.
Bon mal rotllo, Jesús, collons, i salut.
Krahe i la cançó: un Titànic al “barrio de la Latina”.

Jesús Párraga ha dit...

Salut Hosco! Has encertat en tot. Havia començat un text amb el títol "Entre l'ètica de la responsabilitat i l'ètica de les conviccions..." però m'ha entrat la gossera i m'he dit "pa què? Si no ha de ser vinculant..."
:)
Salut, Hosco!

Hosco ha dit...

en política, en sociologia, oblidat de Weber, oblidat de Habermas: els discursos a la primera dècada de Tito Livio de Maquiavel.
És exagerat, però no molt...bo, sí és exagerat...
Com va el cultiu volterià de lletugues al teu hort?
Tens hort?
El que dius: que no falte la salut.

Un extremeño en Xirivella ha dit...

Periodico gratuito ADN del 2 de junio de 2011, noticia "Los pitufos como sistema antisemita y absolutista" sobre el libro de Antoine Buéno 'El pequeño libro azul'.
Destaco las lineas: "... regímenes como el nazismo, el comunismo y los totalitarismos en general."

Assumpta ha dit...

Hehehe sí, Sabina sí que el conec :-))