Estic en la barra d'una cafeteria d'un centre d'ensenyament (no dic quin tipus d'ensenyament) d'ací on vivim. Al meu costat n'hi ha una professora amb plaça definitiva que demana un te o un poliol o una merda d'eixes. Per la pinta que té supose que serà d'aquestes que agarra la tassa amb les dues mans i la puja a la boca amb unció com si estiguera davant d'un paisatge anglés o llegint Proust. De sobte sent el cambrer que li diu:-Vols llima?
-¿Cómo? -pregunta la professora.
-Que si vols llima! -repeteix el cambrer com si estiguera al mig de l'hort.
-No, no. Inma -diu la professora-. Me llamo Inma. Pero es que no sé qué me dices.
-¡Que Inma, ni Inma! ¡Que si quieres limón!
Jo gire la cara amb les galtes a punt d'esclatar en rialles.Com puc demane:
-Ramón, posa'm un tallat descafeinat, per favor.
-De sobre o de màquina?
10 comentaris:
Boníssim!!! :-DD
Ai, aquesta Inma!!
Per cert, el te no és cap merda... a mi m'agrada... i dura més que un tallat! :-P
Quin país!!
Salut Assumpta! Potser m'he passat dient que el té és una merda :)
Aquest país és molt divertit, Enric.
:)
Mai m'he rist més: eixa senyora d'on ha eixit? Ara que també en conec algunes i alguns que deixa'ls anar.
De la zona d'on visc jo (vull dir).
Que està clar. per déu. que és sorda aquesta senyora. ha ha ha ha.
Li hagués plantificat la llima sencera dins de la tassa.
- Senyora, perdoni, vol que li deixi el Sonotone, conec un "otorrino" de molta anomenada...
No acabe de comprende on està la gràcia. Eixe acudit és més usual però en el papers canviats: sense que el cambrer entenga el que se li demana.
Lástima de homofonías del inglés que no se puedan aplicar a las lenguas "romances" y a sus usuarios para extraer supuestos chistes lingüísticos( i.e. ideológicos)
Gràcies pels vostres comentaris, Àngel i Josep. :)
JOANRA!!! Mira que eres exagerado! Quizás he sido un poco cruel, pero ya sabes que mi crueldad se limita al ámbito literario. La verdad es que la anécdota tiene una prehistoria (algo delirante) que justifica el sarcasmo y que, bien explicada, muestra la ausencia de ideología. Sólo he contado y adornado un suceso gracioso, nada más. Ya estoy dando demasiadas explicaciones...
:)
En l’excursió Salva m’ho digué. Ànim. Ja canvie el llibre.
Salut, Hosco! No cal canviar el llibre que ja m'he llegit el de l'amic Enric Senabre i he tornat al Papa. Ja l'has canviat? Té igual. Deixa-ho estar que com que estic mig convalescent puc llegir a certa velocitat i d'ací uns dies canviaré de llibre.
:)
Moltes gràcies, Hosco. I Salut!
:)
Publica un comentari a l'entrada