Enllà per l'any 76, els dissabtes pel matí me n'anava al "mercadillo" de Mislata on hi posaven una paradeta amb cintes de cassette, singles i LPs de Conchita Bautista i novel·les de Marcial Lafuente Estefania i Corín Tellado. I com que aleshores, amb 14 anyets, havia descobert les paraules rock and roll, escorcollava entre les cintes d'Emilio "el Moro", Rafael Farina i Pepe Pinto a vore si trobava alguna amb aquestes parauletes. Així vaig topar amb aquesta banda que, temps després, resulta que és la favorita de Homer Simpson. No sé si els Grand Funk gaudeixen del beneplacit dels que entenen (de música) però a mi m'agradava, i m'agrada, sentir a tot volumen aquesta cançó que parla (com no!) d'un amor perdut.
Heartbreaker
Grand Funk Railroad
Once I had a little girl, sometimes I think about her,
But, buddy, you know she's not really there.
When memories do call, I just, I just can't live without her
But tryin' all the time is so hard to bear.
Heartbreaker, can't take her,
Heartbreaker, bringing me down.
Heartbreaker, can't take her,
Heartbreaker, bringing me down.
I don't cry no more, I live while I'm flying,
But I'll think back, and you can hear me say:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada