diumenge, 20 de març de 2011

NO A LA GUERRA!

A principis del 2003 algú va penjar un paper a la sala de professors del meu institut perquè signàrem contra la guerra en Irak. Curiosament alguns companys i companyes de l'esquerra realment existent es mostraren una mica reticents a  manifestar-se de manera clara. El Papa Joan Pau II va proclamar que l'Església estava contra la guerra i als col·legis de les mongetes aparegueren gegantines pancartes amb el lema NO A LA GUERRA! Al febrer la marea antibel·licista era inmensa i als instituts públics fins i tot s’insultava el president Aznar amb el consentiment dels reticents d’uns messos abans; els actors, els intelectuals, els estudiants, l’esquerra, cridàrem a les impressionants manifestacions NO A LA GUERRA! A València la manifestació no avançava perquè de tantes ànimes cridant “NO A LA GUERRA!” que n’hi havia al carrer no podíem ni moure’ns. Després tots sabem què va passar. No poguérem parar la guerra ni poguérem (alguns) mirar la cara d’idiota que se’ns quedà en vore qui se n’havia aprofitat políticament de tanta generositat, qui havia fet carrera prostituint aquell lema de NO A LA GUERRA! amb gestos altisonants i buits. I ara… Qui dirà NO A LA GUERRA? Déu, meu! Orwell era un gran profeta. Aquests canalles que es posaven al front de les manifestacions, diuen ara que “el manament de l’ONU”, que “els drets humans” que “el poble massacrat per un dictador” Déu meu! El dirigent de la “República de les masses popular socialista de Líbia”, aquell pel qual ens manifestàvem davant del consolat dels EUA al 1986 quan el bombardeig ordenat per Reagan… ara resulta que és pitjor que Sadam Hussein! Doblepensar, doblepensar, doblepensar! Ara només falta que posen a Javier Solana a dirigir les accions-militars-humanitàries-de-defensa-de-la-població-civil… i vore com els que a la veu d’”ar” blasmaren Aznar se les apanyen ara per justificar el que fa eixe que no s’alçava al pas de la bandera dels EUA

7 comentaris:

Lady Daga ha dit...

Jesús, et copie literalment l'entrada que he fet aquest matí al Facebook: "Llig qualsevol diari i em recorde de 1984, d'Orwell. Sí amics, Gaddafi sempre ha sigut el malo i nosaltres sempre li hem fet la guerra a Euràsia". No em sorprèn que ens vinga a la ment el mateix referent.

Enric Senabre ha dit...

Quan l'Alzamiento nacional, també van haver molts NO a la guerra! i gens d'intervenció, així ens va lluir el pèl. Quan les armes es dirigeixen contra la població civil, se'ls ha de protegir, si d'alguna cosa serveix l'ONU. sí, ja sé que a Palestina també, doncs això, també.

Jesús Párraga ha dit...

Collons, Enric… Després dius que jo faig comparacions sense base. Recorda que a la nostra Guerra Civil els demòcrates intervencionistes demanaven als seus estats l’ajuda per al govern legítim de la República front als que se n’havien alçat en armes per a derrocar-lo i que, justetament, contaven amb l’ajut dels feixistes italians i el nazis alemanys. Si estrapolem el paralel•lisme amb la situació líbia, el paper de les potències occidental és reforçar els rebels (el mateix que feren els feixistes a Espaya) contra l’estatu quo legítim. Legitimitat que ve donada, en el cas del règim de Gadafi, al seu torn, pel reconeixement de la comunitat internacional: els mateixos països que ara destrueixen les armes que prèviament l’han venut. Per favor Enric…

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Aurora! Que no t'he dit res perquè sempre estic discutint amb l'Enric. Malauradament la teoria de la veritat que defensa el marxisme-leninisme està bastant a prop del "doblepensar". És una qüestió que hauria de revisar l'esquerra.

Hosco ha dit...

Ni ells mateixos s'aclareixen quant a objectius. No a la guerra.

Lady Daga ha dit...

http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/la-guerra-es-la-pau

L'article de hui de l'amic Samuel.

Jesús Párraga ha dit...

Gràcies, Aurora!