Abans de què els descervellats dels nostres polítics i els seus bandolers psicopedabobos perpetraren la LOGSE, al COU estudiàvem gramàtica i hi posàvem un èmfasi especial en la sintaxi (si més no a la meua assignatura). Com que els exemples dels llibres solen ser una mica artificiosos a les meues classes procurava buscar oracions complexes tretes de, diguem-ne, la vida real. Un camp molt fructífer en aquest sentit són les cançons. A més a més els resultats poden ser molt divertits: un alumne meu va analitzar "triste y azul" (de la famosa cançó de Roberto Carlos) com a "complemento circunstancial de tristeza y complemento circunstancial de color". Fastuós! Però les oracions que tenien més èxit i que feien que els estudiants odiaren els seus autors (o quedaven per a sempre en la banda sonora de les seues vides) eren les següents:
"Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared te voy a dar una paliza por haber escrito mi nombre dentro"
"Deja que diga que no te pedirá que me quieras mientras vivas pero palabra de amor no daré".
Si vos agrada el rotllo eixe del subjecte, el predicat, el complement directe, etc. podeu provar d'analitzar-les. En qulasevol cas vos deixe ací baix les cançons corresponents, que Radio futura y El último de la fila no tenen culpa de res.
10 comentaris:
I ara ja no es fa això? Què es fa a llengua?
Anava a dir "mariconaes" però no em sembla políticament correcte :)
Salut Aurora!
En realitat ara es posa més èmfasi en la gramàtica textual... d'aquella manera.
Un altre dia en parlem.
:)
Magnífiques les cançons, però ja saps que no estic d'acord amb l'inici de l'article. La LOGSE és la millor llei educativa de la història (si ha eliminat aquells farragosos anàlisi sintàctics del COU, dels quals ja no recorde res, benvinguda siga)
La societat havia canviat ja, abans de la logse, els que semblen no canviar mai son alguns profes ;)
Disculpa'm, Enric, que no haja contestat abans al teu comentari però he estat uns dies una mica xungo.
Ja sé que en la qüestió de la LOGSE ets "inasequible al desaliento" Què hi farem! Ara, que les analisis sintàctiques són quelcom de "farragós"... ME CAGUE EN TOT EL QUE ES MENEJA: LES CATEGORIES KANTIANES SI QUE SÓN UN PESTIÑO INFUMABLE.
De totes formes vull contar-te una anècdota: n'hi ha un concurs a la tele, presentat per Carlos Sopera, on l'altre dia va aparèixer el següente enunciat: "¿Cuál de estos adificios su inauguración duró cien días" El Sopera es va quedar parat perquè no comprenia allò que estava llegint (trobe que abans d'actor-presentador era professor universitari). Potser l'ignorant que va escriure allò estava molt "avançat socialment" per a escriure amb una sintaxi correcta sense anacoluts i burraes.
:)
Oh, doncs jo vull saber què es fa avui en dia... vaaaa explica-ho!! :-))
Per cert... la frase aquesta de "te voy a dar una paliza..." tela marinera, eh?
"Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared te voy a dar un paliza por haber escrito mi nombre dentro"
El subjecte és "Jo"... és un preciós subjecte ELIDIT :-)
De totes formes, aquí hi ha dues frases:
- Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared
- te voy a dar un paliza por haber escrito mi nombre dentro
I diria que la principal és la segona (hehehehe... tinc autèntiques temptacions de començar a inventar complements del tipus d'aquest que ens has mostrat: "de color" però res)
Ara m'he recordat del "Complemento de Alarcos", que li agradava molt a la meva profe... ai, quins temps!! :-))
Salut, Assumpta! Si t'interessa, a l'entrada http://parlemdunaltracosa.blogspot.com/2009/07/sobre-lensenyament-iii-fragment-dun.html
parle de l'ensenyament actual de les llengues i literatures (principalment espanyoles que és la meua assignatura). Es tracta d'un fragment d'un text una mica més llarg (de fet el fragment també és massa llarg) però té l'interés afegit de que n'hi ha una foto meua de quan tenia setze anys i era mes bonic que un sant Lluís.
:)
Pel que fa a l'oració de la cançó de "Radio futura", el més difícil (si més no per als meus alumnes) era determinar la funció de la construcció d'infinitiu "pintar un corazón de tiza en la pared". Hala, a recordar les teories funcionals del mestre Alarcos!!!
:)))
Ho reconec... he anat al post per veure la foto: Molt maco, si senyor! ;-))
però no he llegit l'article... uisss... és que em fa mandra... :-)
Ah, i no em fas l'anàlisi sintàctic?? Homeee!!!
Val, he de reconéixer que he vullgut ser una mic irònic, en allò de la sintaxi, no en la Logse, i que entenc que la sintaxi és imprescindible, fins i tot per als guionistes de televisió. Però el que volia dir és que el coneixement canvia i les necessitats socials també, i que potser hui en dia no aprenguen tanta sintaxi (que si que n'aprenen, eh?) però aprenen altres coses més útils. I amb això tambe vull dir que si no aprenen més sintaxi serà cosa dels professors de llengua (castellana, perquè la resta passa prou) que no l'expliqueu, no? a fi de comptes són els vostres alumnes i els pilleu als 12 anys.
Ah, Assumpta, tens tota la raó amb la cançó de Radio futura, qui ho anava a dir de Santi Auserón, amb la licenciatura de filosofia a l'esquena i estimulant la violència de gènere.
Sí... sembla ser que no fa pas tant això de donar pallisses estava tan acceptat que fins i tot es deia a una cançó i no passava res... xocant.
(ENRIC, has vist la foto d'en JESÚS de jovenet? hehehe està molt maco!!)
Salut, Enric i Assumpta!
Pobre Santiago Auserón! És una mica desproporcionat acusar-lo de promoure la violència de gènere, ("Pequeña Carolina" de M-klan promou la pederàstia?)encara que ser filòsof no n'és un antídot, i si no que li ho pregunten a Althusser... Per altra banda, sí que fem sintaxi a l'ESO i al Batxiller actual però en una proporció ridícula front als curricula del BUP i el COU. O tempora, o mores!
Per cert, moltes gràcies Assumpta. Si que era guapo, als setze anys, o com diu Lina Morgan: "¡cómo se estropean los cuerpos, chica!
:)
Publica un comentari a l'entrada