dissabte, 19 de juny de 2010

José Saramago

Ahir va morir José Saramago. Al bloc Memorias desfragmentadas (http://memoriasdesfragmentadas.blogspot.com/) he trobat un panegíric molt sentit i merescut de la seua figura humana i intelectual. Saramago era comunista d'origen proletari. Va participar en la Revolució del Clavells. I tanmateix... No sé. Crec que he tingut mala sort amb la seua obra perquè el primer (i únic) llibre que n'he llegit va ser El evangelio según Jesucristo. Una novel.la que em va semblar absurda, artificiosa, oportunista, prescindible. Mentre anava llegint-la tenia la impressió que Saramago volia ser una espècie de Salman Rushdi ibèric i vaig perdre les ganes de encetar qualsevol altra obra del premi Nòbel portugués. He d'agrair-li, no obstant, que com a penitència per la lectura herètica vaig embaülar-me tot seguit las Figuras de la Pasión del Señor, de Gabriel Miró: una autèntica joia. Váyase lo uno por lo otro que no hay mal que por bien no venga.

Descanse en pau.





11 comentaris:

Anònim ha dit...

eres lo que eres y no lo puedes negar, ademas eres asi y con orgullo. no cambies, que me gusta que abundeis para asi saber que cada vez me gusto mas y soy mas especial.
un cordial saludo en un dia tan triste para unos pocos.
David.

Jesús Párraga ha dit...

Disculpa, pero no acabo de entender qué quieres decir.

Assumpta ha dit...

No n'he llegit res, així que no puc opinar...

Ara bé, pel que llegeixo, tampoc és que me'n vinguin ganes, la veritat. Vull dir que llibres que pretenen "desassossegar" o atacs i manipulacions (repeteixo, que no l'he llegit, només parlo pels comentaris que he vist) a la meva fe, doncs no és el que em ve de gust llegir :-)

Jesús Párraga ha dit...

Ai, Assumpta! No cal ser sectari (i jo mateix he d'aplicar-me el consell). És de veres que "El Evangelio según Jesucristo" em va molestar prou. Pense que algú pot equivocar-se sent cristià però que ningú pot encertar sent anticristià i Saramago va caure en aquest error. No obstant això, he començat a llegir "El año de la muerte de Ricardo Reis" i trobe que no hauries de negar-te un bon novel.lista com és Saramago... encara que fos un pagà... N'hi ha tants... i que damunt na saben escriure.

Valldalbaidí ha dit...

Tampoc no conec massa de Saramago. De tota manera DEP.

Assumpta ha dit...

És que el que jo penso és que si algú no creient mereix tots els meus respectes (tants respectes que, de fet, jo tinc bons amics no creients.. especialment ara penso en una amiga concreta que és de les millors persones que conec)... ara bé, dedicar-se a atacar i ofendre, doncs "no em va".

Si sabia escriure doncs haver escrit d'altres coses :-)

Aurora Mora ha dit...

Et recomane Ensayo sobre la lucidez.

Jesús Párraga ha dit...

¡SALUT, AURORA! Me n'alegre molt de sentir-te (o llegir-te), però estaria encara més content si tornares a la faena blogera :D

Ricard ha dit...

Hola, ara que m'has despertat el cuquet per a visitar ca teua virtual, no puc deixar de comentar el que dius de Saramago, que és sant de la meua devoció -i mai millor dit en aquest context!
Que l'Evangeli segons Jesucrist coguera, no ho dubte. Però recordeu que el varen censurar a Portugal i el Vaticà ni tan sols li ho ha perdonat ara que ha mort. Gent, una miqueta de caritat cristiana! Jo eixe llibre precisament no l'he llegit, però no trobe que vaja més enllà de l'Evangeli segons Mateu de Pasolini o La passió de Crist de Scorsese. Ara, també he de reconéixer que jo no sóc qui per a determinar si és motiu o no d'ofensa per a l'església -entre altres coses, perquè les meues opinions al respecte potser ofendrien més que les de Saramago (i ho dic de bon rotllo, eh!, hehe).
Però al que anava. Era un gran, grandíssim, narrador i escriptor. Amb daltabaixos, però era enorme. Precisament, un dels "baixos" el vaig trobar en el llibre que recomana Aurora, l'Assaig sobre la lucidesa -el trobe una miqueta superficial, tot i que la hipòtesi de què parteix és magnífica i molt original-, i un altre en les Petites memòries. Però més enllà d'ací n'hi ha llibres imprenscindibles.
- L'any de la mort de Ricardo Reis, si es coneix prèviament l'obra de Pessoa, és meravellós, una joia
- el Memorial del Convent és impressionant
- i l'Assaig sobre la ceguesa és d'aquells llibres que tornen un escriptor un clàssic, tot i que sone massa obvi, perquè és el llibre que sempre se cita quan es parla de Saramago.
Més enllà, a mi el llibre que més em va agradar i em va impactar de l'autor és Història del setge de Lisboa.
I també com a judici personal recomane Tots els noms i L'home duplicat, que em varen colpir.
Me'n deixe d'altres que també mereixerien esment, però això és inevitable -de no ser que vulga fer-me el pessat (més encara).
Espere que servisca per a recordar un gran personatge -amb moltes llums i també moltíssimes ombres, com tothom- i sobretot un gran escriptor -en aquest cas les llums enceguen.
Salut!

Aurora Mora ha dit...

Doncs a mi Ricard, el Memorial del Convent (que per cert, em vaig llegir en català) no em va agradar gens. Qüestió de gustos, supose.

Salut.

Anònim ha dit...

Primero leí, por recomendación de un amigo mio lector y escritor, todos los nombres...me pareció oscuro, de trama absurda, aunque bien escrito...un poco agobiante.
La Caverna no me convenció , si me enamoró su traducción y el delicioso uso del castellano y magnifica construcción así como el tipo de relato introspectivo a lo joyce, en especialmente extraordinario el perro, los trazos de la ciudad sin embargo desdibujados y su aproximación al centro comercial artifical.
El ensayo sobre la ceguera colmó mi paciencia, es el único autor que ha conseguido arrancarme arcadas, y me pareción destructivo...
Años despues añorando literatura considerando que me fuera a parecer inocuo me atreví con el viaje del elefante...además de aburrido me cansaron sus "morcillas" anticristianas, coladas con calzador.
No me parece un autor recomendable más que respecto a una expertísima y bella utilización del lenguaje (nominalismo?) mal utilizado respecto a contenidos, pues no es un inocente entretenimiento pero tampoco aporta ilusión revolucionaria, da la sensación de una mezcla de comercial, desencanto, hastío, burla y dominio o abandono de su primera etapa por incomprensión.
Próximo