diumenge, 23 de maig de 2010

Diumenge de Pentecosta

En complir-se la diada de la Pentecosta, estaven tots reunits al mateix lloc, i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats, i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se'n posava una sobre cada un d'ells; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l'Esperit els concedia d'expressar-se.

Fets, 2, 1-4.


Tienes que llevar el fuego.
¿Dónde está?
Está en tu interior. Siempre ha estado allí.
Dijiste que no me abandonarías nunca.
Aunque yo no esté tú puedes seguir hablándome. Puedes hablarme y yo te hablaré a ti.

(...)

La mujer al verle lo rodeó con sus brazos y lo estrechó. Oh, dijo, me alegro tanto de verte. A veces le hablaba de Dios. Él intentó hablar con Dios pero lo mejor era hablar con su padre y eso fue lo que hizo y no se le olvidó. La mujer dijo que eso estaba bien. Dijo que el aliento de Dios era también el de él aunque pasara de hombres a hombres por los siglos de los siglos.

La Carretera.
Cormac McCarthy



Feliç diumenge de Pentecosta, amics!

7 comentaris:

Luis Ballesteros Andreu ha dit...

Tendré que releer "La Carretera" para que no se me escapen esos detalles tan trascendentes y entender mejor todo su sentido. Gracias.

Valldalbaidí ha dit...

Veig que hem coincidit. Bona setmana que ve.

Jesús Párraga ha dit...

Hola, Luis. Ya sé que te debo un comentario más extenso de "La carretera", pero por ahora me dura la pereza primaveral y los exámenes de fin de curso acechan... por excusas que no quede. Un abrazo.

Bona setmana per a tu també, Àngel.

Assumpta ha dit...

M'has fet venir ganes de llegir "La carretera" :-)

El meu nebot va fer la Comunió diumenge... dia de Pentecosta... Va anar genial(*)!! :-))


(*) La gent en silenci, respectuosos, seguint l'Eucaristia... jo encara estic admirada! ;-)
He vist cada "dia de Comunions" amb gent xerrant tota l'estona, movent-se de lloc i empipant, que diumenge vaig estar contentíssima!
:-))

Jesús Párraga ha dit...

Hola, Assumpta! Me n'alegre molt de l'èxit de la celebració. Quan el meu fill va fer la primera comunió, per evitar allò que comentes (gent passant de la eucaristia i xerrant en veu alta) vaig parlar amb un amic meu retor i vam celebrar-la a soles amb la família. De fet jo mateix li vaig fer el catecisme al meu fill...

Si em permets un consell literari, "La carretera" és una novel.la, al meu entendre, imprescindible.

Per cert... trobares les sabates o què? :-D

Assumpta ha dit...

Així tu et vas assegurar que hi hauria tranquil·litat a la celebració ;-))

Doncs m'apunto el llibre!! :-))

Assumpta ha dit...

(Ah, el tema sabates... resposta en proper post jeje)