Com que la revolució sexual ens va alliberar de les obsessions lupanàries provocades per la repressió nacionalcatòlica, ara ens il·lustren centenars de pàgines periodístiques que anuncien bordells a l'abast de tothom i gaudim del pintoresc espectacle que ofereixen les rotondes automobilístiques plagades de carn femenina a l'engròs i de la pandèmia pornogràfica d'internet. Sort que la dita revolució ens va alliberar de les obsessions, i així, en els anuncis televisius, la higiene diària imita exercicis onanistes, netejar el bany és un acte de seducció i els desodorants semblen aerosols de feromones. Bé està: el producte nacional brut engreixa com un porc amb productes de bellesa, depilació, perfumeria, dietètica, mentre l'estímul sexual envaeix, fins i tot, la publicitat de xiclets, maionesa, graneres i, si m'apures, bolquers (un altre dia podríem parlar de la publicitat infantil, que eixa és una altra.) Bé... alliberar-se de l'obsessió sexual té aquestes coses. I àdhuc d’altres, més curioses: centenars de joves (de 10 a 70 anys) retorcen, modifiquen, sotmeten i mutilen els seus cossos: s’anorexien, bulimien i vigorexien; orelles, melics, celles, nassos i boques gemeguen de ferralla, mentre la pell s’embruta amb tatuatges inversemblants i els pèls van a la seua bola al compàs cirurgià de morros i mamelles guonderbrà... I dic jo... Dic jo que, com l'actual govern reconeix el dret a canviar de gènere per tal què s'ajuste a l’autoimatge sexual de cadascú; i tot considerant que l’autoimatge de tanta gent necessita d'enormes despeses cosmètiques i quirúrgiques; i mirant l'enorme sofriment i psicosomatismes que provoca entre la ciutadania el no semblar-se a Adonis o a la Venus de Boticcelli (pose per cas), dic jo que considerant tot açò, la Seguretat Social hauria de fer-se càrrec de les despeses de colònies, afaits i cirurgies; i que el parlament hauria de promulgar una Llei d'Identitat Estètica que garantisca a cadascú el dret a tenir el cos que reclame la seua sobirana voluntat.
Jo em demane el careto de Russell Crowe, el de Gladiator.
2 comentaris:
A mi Bebe, la cantant, em pareix súper "sècsi". Me la demane!
posss... què vols que te diga...Bebe?
Publica un comentari a l'entrada