diumenge, 28 de juny del 2009

Llei d'identitat estètica

Com que la revolució sexual ens va alliberar de les obsessions lupanàries provocades per la repressió nacionalcatòlica, ara ens il·lustren centenars de pàgines periodístiques que anuncien bordells a l'abast de tothom i gaudim del pintoresc espectacle que ofereixen les rotondes automobilístiques plagades de carn femenina a l'engròs i de la pandèmia pornogràfica d'internet. Sort que la dita revolució ens va alliberar de les obsessions, i així, en els anuncis televisius, la higiene diària imita exercicis onanistes, netejar el bany és un acte de seducció i els desodorants semblen aerosols de feromones. Bé està: el producte nacional brut engreixa com un porc amb productes de bellesa, depilació, perfumeria, dietètica, mentre l'estímul sexual envaeix, fins i tot, la publicitat de xiclets, maionesa, graneres i, si m'apures, bolquers (un altre dia podríem parlar de la publicitat infantil, que eixa és una altra.) Bé... alliberar-se de l'obsessió sexual té aquestes coses. I àdhuc d’altres, més curioses: centenars de joves (de 10 a 70 anys) retorcen, modifiquen, sotmeten i mutilen els seus cossos: s’anorexien, bulimien i vigorexien; orelles, melics, celles, nassos i boques gemeguen de ferralla, mentre la pell s’embruta amb tatuatges inversemblants i els pèls van a la seua bola al compàs cirurgià de morros i mamelles guonderbrà... I dic jo... Dic jo que, com l'actual govern reconeix el dret a canviar de gènere per tal què s'ajuste a l’autoimatge sexual de cadascú; i tot considerant que l’autoimatge de tanta gent necessita d'enormes despeses cosmètiques i quirúrgiques; i mirant l'enorme sofriment i psicosomatismes que provoca entre la ciutadania el no semblar-se a Adonis o a la Venus de Boticcelli (pose per cas), dic jo que considerant tot açò, la Seguretat Social hauria de fer-se càrrec de les despeses de colònies, afaits i cirurgies; i que el parlament hauria de promulgar una Llei d'Identitat Estètica que garantisca a cadascú el dret a tenir el cos que reclame la seua sobirana voluntat.


Jo em demane el careto de Russell Crowe, el de Gladiator.

2 comentaris:

Aina ha dit...

A mi Bebe, la cantant, em pareix súper "sècsi". Me la demane!

Jesús Párraga ha dit...

posss... què vols que te diga...Bebe?