divendres, 27 d’agost de 2010

Santa Bárbara Bendita

En el pozo María Luisa,
tranlaralará, tranlará, tranlará.
murieron cuatro mineros.
Mira, mira Maruxina, mira,
mira como vengo yo.

Traigo la camisa roja
tranlaralará, tranlará, tranlará.
de sangre de un compañero.
Mira, mira Maruxina, mira,
mira como vengo yo.

Traigo la cabeza rota,
tranlaralará, tranlará, tranlará.
Que me la rompió un barreno.
Mira, mira Maruxina, mira,
mira como vengo yo.











Santa Bárbara bendita,
tranlaralará, tranlará, tranlará.
Patrona de los mineros.
Mira, mira Maruxina, mira,
mira como vengo yo.
Patrona de los mineros.
Mira, mira Maruxina, mira,
mira como vengo yo.

dilluns, 23 d’agost de 2010

BANDA SONORA, The first time ever I saw your face

Acabem d'arribar de passar uns dies amb uns amics (sense internet i sense cobertura) i estic posant-me al dia de les entrades recents als blogs dels amics... No hi ha massa moviment, la veritat.
Encara que fa molta calor trobe que l'estiu s'acaba sense remei.
Vos deixe ací baix un parell de versions de "The first time ever I saw your face" de Roberta Flack. Potser la vaig sentir per primera vegada quan s'acabava l'estiu de 1972 o 1973. Ves a saber.




"Com el cor tremolós d'un ocell captiu"








The first time ever I saw your face
Roberta Flack

The first time ever I saw your face
I thought the sun rose in your eyes
And the moon and the stars
were the gifts you gave
To the dark and the empty skies
my love

The first time ever I kissed your mouth
I felt the earth move in my hand
Like the trembling heart of a captive bird
That was there at my command
my love

The first time ever I lay with you
I felt your heart so close to mine
and I knew our joy would fill the Earth
and last till the end of time
my love

The first time ever I saw your face
Your face
Your face
Your face

dissabte, 7 d’agost de 2010

Llamo al toro de España

Tranquils! Que és una cita literària, caram! Es tracta del títol d’un poema de Miguel Hernández, poeta comunista, el centenari del naixement del qual celebrem enguany. El poema a què em referisc està inclós al llibre El hombre acecha i continua així:

Alza, toro de España: levántate, despierta.
Despiértate del todo, toro de negra espuma,
que respiras la luz y rezumas la sombra,
y concentras los mares bajo tu piel cerrada.

“Que respiras la luz y rezumas la sombra”. Potser aquest vers va inspirar un altre comunista, Manuel Prieto, quan va dissenyar la silueta del bou d’Osborne cap el 1956. La història d’aquesta icona és molt coneguda: en tant que anunci comercial es va decretar la seua desaparició de les carreteres espanyoles, molta gent es va escarotar i encara forma part de les nostres indicacions geogràfiques pre-GPS (“en arribar al bou, de seguida ve Requena”); tinc entés que, fins i tot, forma part del “patrimoni històric” o alguna cosa així. El cas és que les icones poden arribar a esdevenir símbols (que li ho diguen al cineasta català Bigas Luna!) i el bou d’Osborne ara apareix en banderes espanyoles normalment enlairades per qualsevol mascatxapes flipat, mig caent-se per la finestreta d’un "Seat León" groc. Heus ací que el bou simbolitza Espanya. Què hi farem? (Pobre Miguel Hernández!) Els significants no trien els significats que l’ús humà els dóna. Ni trien, tampoc, convertir-se en (o ser percebuts com) obres d’art: un d’aquests bous va ser instal.lat fa temps a prop de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. Supose que qualsevol persona amb una mica de trellat, en veure el bitxo, pensarà que és a l’entorn que és en tant que “obra d’art” i no en tant que “símbol”. Si, a més a més de tindre una mica de trellat, la persona hipotètica (i peripatètica) està habituada al mercadeig estètic postmodern comprendrà de seguida que el desplaçament de sentit (literalment el canvi de lloc) és a la base del fet artístic. I si aquesta persona és poeta… Compte! Això són ja paraules majors!

Tanmateix l’esperit sectari (el mateix esperit de l’usuari del "Seat León" groc) pot ofegar el criteri estètic i pot fer veure només “aquest símbol de l’espanyolisme més coent i ranci” (Pobre Miguel Hernández!, pobre Manolo Prieto!, pobres comunistes espanyols coents i rancis!). L’entrecomillat pertany a una entrada del bloc de Francesc Mompó escriptor i professor (segons diu al seu perfil) qui, davant de la tanca publicitària transvestida en escultura, no pensa més que en incitar al vandalime: “Allí està ell, ple d’orgull, sense que cap dels usuaris d’aquest centre universitari li faça els compliments que es mereix. Mireu-vos-el, net, impol.lut, respectat en la seva profunda negror.” Miguel Hernández “llama al toro de España”, però ací el poeta, esmunyint-se des del sectarisme cap al fanatisme, apel.la a l’orgull nacional del jovent estudiantil: “Jo em retrotrac als meus anys universitaris i em naix un somriure maliciós. Mai no haguérem consentit una agressió tan fatxenda i directa a la nostra nació. Ubi sunt els universitaris conscienciejats actuals que deixen que se’ls menyspree així. Ja no hi ha orgull?” Allò de “ubi sunt” és molt graciós però el to (i el tuf) d’arenga quasi militar de les preguntes retòriques no fa gens de gràcia i, a més a més, recorden a un altre poeta “españolista” d’allén la mar:

¿Quién será el pusilánime que al vigor español niegue músculos
y que el alma española juzgase áptera y ciega y tullida?

¿Seremos entregados a los bárbaros fieros?
¿Tantos millones de hombres hablaremos inglés?
¿Ya no hay nobles hidalgos ni bravos caballeros?
¿Callaremos ahora para llorar después?

Sense la gràcia de la poesía modernista, els versos de Rubén Darío queden una mica ridículs. Imagineu-se, doncs, el mateix missatge sense modernisme, sense gràcia, sense poesia i queda aixó… Ridícul.

Ridícul i preocupant, perquè fer una crida als estudiants contra una obra d’art no és massa coherent en un professor. Ara bé, podem considerar que el maleit bou no és una obra d’art o, en tot cas, que és art degenerat (“en nom del seu art”) i això seria encara més preocupant, tot considerant que, si la simbología “españolista” és digna de rebuig i fins i tot de destrucció, qualsevol altra manifestació semblant mereix el mateix destí. Hem de consentir que els nostres estudiants de secundària llegisquen un poeta com Miguel Hernández?:

España, piedra estoica que se abrió en dos pedazos
de dolor y de piedra profunda para darme:
no me separarán de tus altas entrañas,
madre.


No soy de un pueblo de bueyes,
que soy de un pueblo que embargan
yacimientos de leones,
desfiladeros de águilas
y cordilleras de toros
con el orgullo en el asta.
Nunca medraron los bueyes
en los páramos de España.

O un altre poeta, també comunista, com ara el Blas de Otero de Que trata de España? O un altre comunista, també poeta, de Perú, César Vallejo, quan crida España aparta de mí este cáliz? Què farem? Una pira amb tots aquestos llibres "coents i rancis" per a que la cremen “els universitaris conscienciejats”? Doncs que ho facen (per ocultar la vergonya en què podem caure tot defenent “la nostra nació”) de nit…

...i uniformats.


dimecres, 4 d’agost de 2010

Educación para la ciudadanía

Passe moltíssim de parlar de la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya (prou que en parlen a la ràdio), però estic veent als blocs d'alguns amics reflexions i enllaços a articles que tracten de l'intervencionisme governamental (que no estatal) en àmbits no massa "tradicionals" d'intervenció legislativa i/o funcionarial. S'ha dit (per exemple) que l'última ocurrència bibiano-zapatina de prohibir els anuncis prostibularis als diaris és quelcom de "totalitari". Una mica exagerat; però la cosa es veia vindre des que, des del Govern d'Espanya, s'inventaren una campanya televisiva exhortant-nos a vigilar que els nostres fills no clavaren els dits als endolls o que feren un bon desdejuni. En fi... L'intervencionisme post-socialista té aspectes risibles però també en té de preocupants. De molt preocupants... Com l'assumpte que tracta l'article que deixe ací baix. Va ser publicat en un periòdic veïnal del barri on visc i té ja uns anyets (de fet algunes referències estan molt desfasades.) El deixe en castellà, tal com va ser publicat.


Educación para la ciudadanía

Cuando imaginaban la sociedad comunista, los fundadores del socialismo científico especulaban sobre los cambios que ésta introduciría en nuestro concepto de familia. Cambios que, de manera perversa, el capitalismo ya había iniciado: recordemos las sombrías reflexiones de Marx y Engels sobre la descomposición de la familia proletaria. Fundamentalmente la revolución afectaría al matrimonio y a la educación de los hijos. Según Alexandra Kollontai “el hombre nuevo, será moldeado por las organizaciones socialistas, jardines infantiles, residencias, guarderías etc., en las que el niño pasará la mayor parte del día y en las que educadores inteligentes le convertirán en un comunista consciente de la magnitud de esta inviolable divisa: solidaridad, camaradería, ayuda mutua y devoción a la vida colectiva.”

Mucho más modestos, nuestros socialistas hodiernos se plantean, poniendo el carro delante del caballo, reproducir las condiciones del comunismo sin tocar el capitalismo. Explicación: ya que no podemos (ni queremos) superar la sociedad de libre mercado, y dado que el socialismo supondría la destrucción de la familia tal como la conocemos... destruyamos al menos la familia y así quedamos bien con todo el mundo. En la economía no intervendremos, vive Dios, pero en todo lo demás no veas... Por lo pronto y después de los divorcios exprés, el matrimonio para todos y la identidad de género generalizada, ahora vamos a quitar a los padres el derecho a educar moralmente a sus hijos y vamos a transferir esa función a “educadores inteligentes.”

He de decir que como educador dudo deontológicamente de mi inteligencia (y si dudo de mí, mira tú de los demás), pero como padre, con dudas o sin ellas, no puedo hacer dejación de mi obligación (y mi derecho) de educar a mi hijo en el seno de la familia, como en mi familia se decida. Sin embargo, los fabricantes de libros de texto y sus agentes gubernamentales han determinado que, obligatoriamente, nuestros hijos han de ser adoctrinados en las especulaciones de la Cátedra de Laicidad (cátedra de la Universidad Carlos III de Madrid, con su catedrático y todo) a través de la asignatura de “Educación para la ciudadanía.” No entro ni salgo en el contenido curricular de este engendrito (bienintencionado, cursi y fláccido), sino en el hecho mismo de vender (aunque no quieras comprar) ideología como si fuera ciencia: por ejemplo la ideología de género, en la que no se ponen de acuerdo ni siquiera la diáspora feminista.

Varias asociaciones de padres proponen la objeción de conciencia ante esta asignatura. En casa estamos estudiando la idea. Es cuestión de mirarlo, pues como decía un amigo “muchos padres quieren que sus hijos sean personas y no frikis de feria.”

diumenge, 1 d’agost de 2010

BANDA SONORA, Kiss, I was made for loving you

Continuem amb la tasca de DJ-hortero-estiuenc (estem en estiu i l'únic debat que trobe a la ràdio és la merda eixa dels bous a Catalunya.) És el cas que al blog de la companya Aurora Mora he trobat un enllaç a una llista dels 1.001 discos que hom no pot deixar d'escoltar abans de morir (després és possible que siga més difícil) No m'ha sorprés que en aquesta llista no hi estigueren alguns (la majoria) dels cantants i bandes que m'agradaven als setanta i huitanta, ans al contrari, m'ha sorprés més trobar-hi alguns que fins i tot un xurro hortera de l'Horta Sud escoltava amb complaença. Però ara com ara m'estime més recordar els qui no hi són a la llista. Per exemple Dinasty, de Kiss (sí apareix, no obstant, Destroyer, un àlbum d'uns anyets abans). Vos deixe ací baix "I was made for loving you". Què voleu? A mi m'agradava!




I was made for loving you
KISS


UMMM, YEAH
HAAAA

DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO
DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO
DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO
DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO

TONIGHT I WANNA GIVE IT ALL TO YOU
IN THE DARKNESS
THERE´S SO MUCH I WANNA DO
AND TONIGHT I WANNA LAY IT AT YOUR FEET
´CAUSE GIRL, I WAS MADE FOR YOU
AND GIRL, YOU WERE MADE FOR ME

I WAS MADE FOR LOVIN´ YOU BABY
YOU WERE MADE FOR LOVIN´ ME
AND I CAN´T GET ENOUGH OF YOU BABY
CAN YOU GET ENOUGH OF ME

TONIGHT I WANNA SEE IT IN YOUR EYES
FEEL THE MAGIC
THERE´S SOMETHING THAT DRIVES ME WILD
AND TONIGHT WE´RE GONNA MAKE IT ALL COME TRUE
´CAUSE GIRL, YOU WERE MADE FOR ME
AND GIRL I WAS MADE FOR YOU

I WAS MADE FOR LOVIN´ YOU BABY
YOU WERE MADE FOR LOVIN´ ME
AND I CAN´T GET ENOUGH OF YOU BABY
CAN YOU GET ENOUGH OF ME
Letras4U.com » letras traducidas al español

I WAS MADE FOR LOVIN´ YOU BABY
YOU WERE MADE FOR LOVIN´ ME
AND I CAN GIVE IT ALL TO YOU BABY
CAN YOU GIVE IT ALL TO ME

OH, CAN´T GET ENOUGH, OH, OH
I CAN´T GET ENOUGH, OH, OH
I CAN´T GET ENOUGH
YEAH, HA

DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO
DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO
DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO
DO, DO, DO, DO, DO, DO, DO

I WAS MADE FOR LOVIN´ YOU BABY
YOU WERE MADE FOR LOVIN´ ME
AND I CAN´T GET ENOUGH OF YOU BABY
CAN YOU GET ENOUGH OF ME

OH, I WAS MADE, YOU WERE MADE
I CAN´T GET ENOUGH
NO, I CAN´T GET ENOUGH

I WAS MADE FOR LOVIN´ YOU BABY
YOU WERE MADE FOR LOVIN´ ME
AND I CAN´T GET ENOUGH OF YOU BABY
CAN YOU GET ENOUGH OF ME

I WAS MADE FOR LOVIN´ YOU BABY
YOU WERE MADE FOR LOVIN´ ME
AND I CAN GIVE IT ALL TO YOU BABY