dijous, 4 de novembre de 2010

Neopaganisme i barbàrie

Foto de l'edició del 2-11-2010 del diari Levante-EMV
Tinc el costum de dir als meus alumnes que siguen generosos amb la seua capacitat d'indignar-se, que no s'encaboten només en alguna mostra d'injustícia, d'irracionalitat, o maldat, perquè, segurament, al costat n'hi ha una altra de més injusta, de més irracional, de més dolenta, etc. Crec que n'és un bon consell açò de diversificar la irritació vindicativa, si més no, per evitar el sectarisme de veure la realitat amb ulleres d'animal de sènia.
Un bon exemple d'aquesta especialització de l'ànima irascible la tenim als opinadors professionals dels diaris: pràcticament tots els dies trobe algun article indignat contra l'Església Catòlica dels nostres pecats. La setmana passada vaig llegir una soflama (prou impresentable, ofensiva i borda) d'un tal Jesús Puig contra la (inferida) influència del bisbe (o arquebisbe, o el que siga) de València en la política d'educació sexual de la Conselleria de la cosa educativa. L'article no aprofitava ni com a clínex, però persones més assenyades també han tractat el tema: al seu blog, l'amic Enric Senabre deia que "l'educació sexual és un dels reptes més importants de l'educació actual, de fet és tan important que ens va la convivència, la salut i una part de la felicitat amb ella." No dic jo que no (encara que considere aquesta afirmació una mica exagerada doncs la indignació és a la hipèrbole com el distanciament a la ironia), però trobe que, seguint la màxima d'indignació generosa i expansiva, haguera estat necessària alguna reflexió periodística i/o blogaire sobre els esdeveniments d'aquest últim cap de setmana al centre històric de València: amb motiu de la bajanada importada (com si no en tinguérem prou de pròpies) del halloween eixe, uns sis-mil energúmens en edat diversament escolar van cremar contenidors, es van pixar per tot arreu i van provocar baralles molt violentes; alguns van caure en comes etílics i una xicona amb un spray va decorar la porta dels apòstols de la Catedral. Segurament volia expressar la seua vida interior i la seua creativitat, la criatura.
Fa uns anys vaig discutir sobre açò al consell escolar del col.legi del meu fill. És el cas que a la ciutat on visc la Setmana Santa és una tradició molt arrelada (fins i tot tenim un Museu de la Setmana Santa) i que al currículum de primària es diu que els xiquets i xiquetes han de conèixer les manifestacions culturals del seu entorn. Tanmateix a l'escola no es fa absolutament cap activitat relacionada amb aquesta festa i, en canvi, des de la mateixa escola, des de les activitats de les classes, els xiquets i xiquetes s'escabussen en el món del terror, de la sang, de la bruixeria, dels dimonis que implica aquesta aberració del halloween. És curiós (i estúpid) sentir a dir que l'ensenyament de la religió (encara que per a mi hauria de desaparèixer de l'escola pública) és irracional i anticientífic i, al mateix temps, propagar una espiritualitat bastarda a partir de la qual només poden vindre comportaments antisocials com els del cap de setmana passat. "Què exagerat!", em digueren amb l'argument més poderós de l'ensenyament progre (i amb el corresponent somriure condescendent): "Homeeee! Els xiquets s'ho passen molt bé!" Mira tu què bé! "Els xiquets s'ho passen molt bé!" De puta mare que s'ho passen! S'ho passen tan bé que passen (en quatre o cinc anys) de l'spray de pintar-se els cabells de verd, a l'spray de pintura verda per a emmerdar la Catedral (catòlica, irracional, anticientífica... i patrimoni de tots)
És possible que estiga exagerant (això va amb la indignació) però ara que ve el Papa i tot lo món traurà la calculadora de Judes per veure quants diners ens costa la visita seria convenient que es feren càlculs d'allò que ens costa a tots la neteja i la reparació de les destroces de la Ciutat Vella, les despeses policials i sanitàries, la pèrdua de salut i felicitat dels veïns del barri del Carme, la pèrdua de convivència de la nostra societat. I podíem passar la factura als del telediari quan diuen "ja està tot preparat per a la nit més terrorífica de l'any!" i als companys i companyes de l'ensenyament que pensen (amb somriure progressista i condescendent) "Aiii!, els xiquets s'ho passen molt bé!". I als pares de la xicona que fa cinc o sis anys segur que deia, balancejant-se tota avergonyida, "Jo... jo... vaig de bruixeeeeta!"



7 comentaris:

Enric Senabre ha dit...

Amic Jesús, et trobe molt indignat i, com tú mateix dius a l'article, això no és gens bò ni mesurat. El que ja no sé és el que t'indigna més, si que es celebre el Halloween eixe, que es pinte la catedral o que no es celebre la setmana santa a l'escola.
Jo, per la meua banda, estic d'acord amb tú en que cal més educació ciutadana (o educació per a la ciutadania, com vullgues) per tal d'evitar el gamberrisme. És una vertadera llàstima veure joves (i vells en molts casos) destrossar el mobiliari urbà o malbaratar el patrimoni històric. En el cas del patrimoni històric és molt pitjor, perquè ens costa diners i demostra ignorància.
Ara bé, el fet que aquestos successos transcorregueren durant el Halloween, això ja és més conjuntural. Tú n'estableixes una relació de causa-efecte, però hauràs d'estar d'acord amb mi en que fets com aquestos passen amb motiu d'un botelló de benvinguda o comiat de la Universitat o durant les Falles. A mi el Halloween no em molesta gens, supose que estic convertint-me en un educador progre, encara que tampoc m'entusiasma, però no li trobe tanta maldat com per acabar amb la convivència ni fomentar les conductes antisocials (aspectes que si que es fomenten amb una educació sexual espontània i mal dirigida; maltractament, embarassos d'adolescents, experiències traumàtiques, anorèxia, bulimia... continue?)
En fi, que estic amb tú en la lluita contra el vandalisme i el desperdici dels pressupostos públics, però de tots, també dels que van fer els organitzadors de la visitat papal a València que, tot i que pixaven ordenadament en milers de waters portàtils comprats expressament, les butxaques les portàven plenes d'escapularis i euros de tots.

Luis Ballesteros Andreu ha dit...

Para Jesús: Me parece que educar el gusto ético y estético debe ser una solución para todo lo que señalas, aunque siempre habrá energúmenos, hagamos lo que hagamos. Y no quedarnos callados cada vez que ocurran hechos lamentables de todos los tipos imaginables e inimaginables que sin duda volverá a ocurrir.
A Enric Senabre le diría que no es serio dar por supuesto que los organizadores de la visita del Papa(todos, muchos, algunos????) llevaran los bolsillos llenos de escapularios y euros. Yo estuve entre ellos y no me llevé nada y en cambio, trabajé mucho y absolutamente gratis.

Lady Daga ha dit...

M'ha agradat molt l'entrada Jesús. Curiosament, estem d'acord en els pilars bàsics del teu raonament. La Catedral és patrimoni històric i cultural de totes i tots, Halloween és una festa importada que reflecteix a la perfecció la macdonalització dels nostres valors i sí, la religió estaria bé fora de l'escola i, cas d'estar dintre, que siga objecte d'estudi des d'una perspectiva rigorosa, com reclamava un grup d'historiadors amb l'arribada del procés de Bolonia (http://www.elpais.com/articulo/educacion/Historiadores/reclaman/ensenanza/confesional/religiones/elpepuedu/20100419elpepiedu_2/Tes)

Salut!

Josep Lluís ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que exposes, Jesús. Vivim en un món molt difícil i complex. S'ha perdut el sentit de l'educació i el civisme, començant pel que es viu a les famílies. Per altra banda, tot es critica, però ben enmascarat d'hipocresia. Salutacions.

Jesús Párraga ha dit...

Enric, Luis, Aurora, Josep Lluís, els vostres comentaris mereixen respostes molt llargues. Si vos sembla bé intentarè continuar dialogant amb vosaltres mitjançant algunes altres entrades amb referència als temes que han eixit per ací: educació sexual, educació ètica, estètica i ciutadana, civisme, religió a l'escola, la visita del Sant Pare, etc. La qüestió, amics i amiga és no deixar de parlar i (si pot ser) arribar a alguns acords. Supose que això, d'alguna manera, repercutirà en el bé comú. :D

Josep Lluís ha dit...

Em sembla molt bé, Jesús. Ja anirem parlant.Salutacions.

Valldalbaidí ha dit...

Al meu poble, i crec que als vostres també, solien dir -hui ja ni això- que, si ho havia fet el fill de l'alcalde, ben fet estava. Doncs això. Digueu-me pessimista: açò no hi arregla ningú al pas que anem. Bona vesprada.