dimecres, 29 de setembre del 2010

Institut Ausonia

Tinc tendència a l’anèmia ferropènica. Ço és, l’hematocrit baix i el ferro baix i tota la pesca. Un símptoma evident de l’anèmia és el cansament i tindre el cos com una bleda; un altre és que et tornes un ploramiques i un queixós depressiu. Per exemple, l’altre dia vaig tindre una reacció desmesurada davant la mort del pobre Labordeta. Vaig rompre a plorar i tot. Anys enrera, abans d’anar al metge a què em receptara Tardyferón, per tal d’autoanalitzar-me feia el següent: posava el vídeo de Casablanca i esperava el moment en què Víctor Laszlo ordena al director de l’orquestra del Café de Rick: “toqueu La Marsellesa!”. El director es mira el Rick i aquest afirma lleugerament amb el cap… Mira! És començar a sonar l’himne de la República Francesa i començar a plorar com una Magdalena. Ferro baix, sens dubte. Darrerament açò em passa amb un anunci de la tele: uns estudiants ja fadrinets, tots amb mocadors de color rosa, esperen l’arribada de la seua professora. Una xiqueta escriu a la pisarra “bienvenida”, una altra anuncia “ya viene”. La professora saluda un company pel corredor i entra en classe; diu “buenos días”, formalment, i s’estableix un intens joc de mirades, somriures i complicitats: “veo que me habéis echado de menos”, “sí…” Al remat, una xiqueta s’alça del seu lloc i corre a abraçar la seua professora, aquesta abraça l’alumna, somriu i plora i la seua cara diu que dóna gràcies perquè pensava que ja ningú l’abraçaria així i tota la classe forma una pinya entorn a la professora… Quina plorera! L’anunci em sembla un encert narratiu i dramàtic. I també un encert moral. La plorera, però, ve causada no només per la identificació amb els personatges i la història sinò, més aviat, per l’acusat contrast amb la realitat que vivim als centres d’educació secundària. No vull demonitzar ningú, però sí deixar constància de què la reacció que mostra l’anunci d’Ausònia és prou inversemblant: fa uns anys vaig comunicar a la meua tutoria de 2n de batxillerat que el seu professor de Filosofia estaria absent per malaltia durant quasi dos mesos i em preguntàrem que si el substituirien prompte perquè el selectiu i tal… Un company de Matemàtiques amb una costella trencada torna a classe abans d’estar curat del tot; els alumnes se’l miren i u, amb insolència, diu “¿ya estás aquí…?" Un company molt jove mor en un accident de tràfic només començar el curs; li fem una missa a l’institut; els seus alumnes, encara que apenes el coneixien, acudeixen en massa; una companya em diu (aleshores jo era director del centre) que ella no anava a deixar els seus alumnes anar-hi perquè després no hi havia manera de donar tot el programa… de 3r d’ESO; una alumna de COU mor en un altre accident de tràfic uns anys abans; ordene suspendre les clases de la vesprada per a què estudiants i professors puguen assistir al soterrar; de professors apenes en som tres; no ha vingut ni el tutor de la pobra xiqueta; al meu costat el senyor del bar de l’institut fa el senyal de la creu; després m’entere de què alguns professors i professores es queixen sotto voce de la suspensió de les classes… L’anunci d’Ausonia viu al món de Rebelión en las aulas però la realitat que vivim no és la de Sidney Poitier sinò la del professor moribund de Las invasiones bárbaras i l’alumne que li pregunta si ara que se’n va difinitivament per culpa del càncer que pateix, els examens continuen sent els mateixos…

Estic una mica negatiu… Serà que tinc el ferro sota mínims.

13 comentaris:

Enric Senabre ha dit...

L'anunci és vertaderament bò, la realitat...tampoc és tan negra com la pintes. Però sí que és cert que hi ha una reticència a mesclar l'educació amb els sentiments. En canvi, des dels temps dels grecs l'educació apareix barrejada amb els sentiments i d'aquests en trau la força.

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

hOLA EM DIC IRINA I TINC 28 ANYS, FA TEMPS QUE NO EM FAIG CAP ANALITICA PERO TINC TENDENCIA TENIR EL FERRO BAIX... EN L'ANUNCI AQUEST HEM PASA AL MATEIX. ESTIC D'ACORD AMB TU, EN LES TRANSFORMACIONS DE L'EDUCACIÓ... UNA EDUCACIÓ MERCANTILISTA, FRUIT DE LA GLOBALITZACIÓ I DEL CAPITALISME... ON ELS RESULTATS SON MES IMPORTANTS QUE LES PERSONES, ON IMPORTA ES EL TITOL...

Anònim ha dit...

Qui está baixa de ferro és la societat en qué vivim.
Encara no arribe a comprendre si allò que enyores és el paradís que suposadamente has perdut ( i tot paradís és artificial)o el ferro per a construir-lo (el paradís, clar).
Millora´t.

Anònim ha dit...

El anuncio me resulta patético. Será porque mi hierro está perfecto y lo único que me hace llorar es pelar cebollas. Además, ahora que lo pienso, nunca he utilizado compresas.

Jesús Párraga ha dit...

Gràcies, amics i amigues, pels vostres comentaris. Ara bé, us pregue que no féu comentaris anònims. M'agrada saber amb qui parle i, altrament, he tingut algunes experiències una mica xungues amb personatges anònims. Torne a demanar-vos que vos identifiqueu, per favor.
Pel que fa a les coses que comenteu (i deixant de banda la marca de l'anunci o l'exordi massa íntim dels meus mals), vull dir-vos que el meu interés era posar de manifest la des-personalització "estructural" de les relacions humanes que provoca el sistema educatiu vigent. L'anterior no era un paradís però estava un graó per baix del procés de racionalització i burocratització de l'ensenyament i aixó ja és quelcom: em remet en aquest sentit a l'obra de Max Weber "El polític i el científic" En aquesta obra, Weber parla, justament, de la societat (ja) postmoderna com a una "gabia de ferro". Mira tu per a on torna a apareixer el ferro i no com a carència: a la nostra no li falta ferro, li'n sobra. Torne a donar-vos les gràcies a tots i torne a demanar-vos que no feu comentaris anònims, per favor. :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

sí, l'anunci és bo, però també temo que la realitat sigui una altra

juan ramón y nieves ha dit...

Amigo Jesús, profesor Párraga. No hace falta la artilllería "weberiana" para defender una postura, posición o idea, aunque ésta se arrope con una sábana sentimental. Cúidate.

Anònim ha dit...

Esta molt clar allò que vos volia transmetre i com ja vaig dir l'altre dia també m'ho pareix. No em puc identificar, per que no se perque no me deixa entrar i per tant no podria enviar-te cap comentari. Ho senc.

Irina.

Jesús Párraga ha dit...

¡Nieves!, ¡Juan Ramón! Salud y euros para todos! La "artillería weberiana" hace falta para todo... aunque... últimamente estoy pensando en Spengler más de lo aconsejable. Serán efectos secundarios de la medicación ;.P

Salut, Irina! Si t'interessa el tema de la relació capitalisme-sistema educatiu et recomane (si m'ho permets) l'article “La escuela del capitalismo total”, en Le monde diplomatique. Edición española. Núm.75, enero de 2002. I moltes gràcies pels teus comentaris. :-)

Joan Vecord ha dit...

Hola Jesús!

et desitjo molta salut malgrat aquesta anèmia ferropènica (collons, sembla el nom d'un grup punkarra dels 80!).

Acostumo a detestar la publicitat en general pel que té de feixisme estètic (tothom sempre tan maco i tan feliç), però he d'admetre que aquest anunci d'Ausonia està molt aconseguit i sap transmetre molt bé visualment l'empatia i estima d'aquests nens envers la seva mestra.

Pel que fa a la relació entre capitalisme i educació (tot i que un sentit més "polític" i, a voltes, senzillament anticapitalista), també recomano el llibret "La Escuela de la Ignorancia", del marxista francès Jean-Claude Michéa. En vaig parlar (i el vaig "antologar") en el meu blog:

http://diaridavort.blogspot.com/2007/11/lescola-de-la-ignorncia-jean-claude.html

Ànim i endavant les atxes (que porten molt de ferro)!

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
DE TOT UN POQUET ha dit...

Encara que amb retard: també em passa el mateix... m'haig de fer dues analítiques anuals i alguna vegada m'ha ingressat per qüestions de l'hematocrit... Ànims.