dimarts, 14 de setembre de 2010

Coses



¡Qué quietas están las cosas
y qué bien se está con ellas!
Por todas partes sus manos
con nuestras manos se encuentran.

¡Cuántas discretas caricias,
qué respeto por la idea;
cómo miran estasiadas,
el ensueño que uno sueña!

¡Cómo les gusta lo que a uno
le gusta; cómo se esperan,
y, a nuestra vuelta, qué dulces
nos sonríen, entreabiertas!


¡Cosas -amigas, hermanas,
mujeres-, verdad contenta,
que nos devolvéis, celosas,
las más fugaces estrellas!


Juan Ramón Jiménez





7 comentaris:

Lady Daga ha dit...

parlem d'una altra cosa...
jajaja

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Aurora! Has vist quin zippo més xuli que tinc? No el faig servir des de va set anys, però...

Lady Daga ha dit...

Està molt guapo. Per cert, què és això que està tot just baix del zippo? Una rajola?

Jesús Párraga ha dit...

Això és una caixeta feta de travertí que em va regalar el meu cunyat (i que n'havia fet ell mateix) A què està guai, eh?

Assumpta ha dit...

M'agrada molt... molt, molt...

I no puc dir res més perquè de poesia no hi entenc, només que, estèticament, les paraules i les fotos, m'han arribat "conjuntament" i m'ha agradat :-)

Jesús Párraga ha dit...

De poesia no cal entendre, Assumpta, o dit d'una altra manera: si un poema tan sols pot gaudir-se si hom enten de poesia... és que és un poema dolent. I la poesia de Juan Ramón (com és evident) és una meravella. :-)

Lady Daga ha dit...

http://vimeo.com/groups/artisticsocialfilmmakers/videos/14269658

Ha sigut vore este vídeo i pensar en el teu post! Ja em diràs si t'agrada...