dimecres, 4 d’agost del 2010

Educación para la ciudadanía

Passe moltíssim de parlar de la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya (prou que en parlen a la ràdio), però estic veent als blocs d'alguns amics reflexions i enllaços a articles que tracten de l'intervencionisme governamental (que no estatal) en àmbits no massa "tradicionals" d'intervenció legislativa i/o funcionarial. S'ha dit (per exemple) que l'última ocurrència bibiano-zapatina de prohibir els anuncis prostibularis als diaris és quelcom de "totalitari". Una mica exagerat; però la cosa es veia vindre des que, des del Govern d'Espanya, s'inventaren una campanya televisiva exhortant-nos a vigilar que els nostres fills no clavaren els dits als endolls o que feren un bon desdejuni. En fi... L'intervencionisme post-socialista té aspectes risibles però també en té de preocupants. De molt preocupants... Com l'assumpte que tracta l'article que deixe ací baix. Va ser publicat en un periòdic veïnal del barri on visc i té ja uns anyets (de fet algunes referències estan molt desfasades.) El deixe en castellà, tal com va ser publicat.


Educación para la ciudadanía

Cuando imaginaban la sociedad comunista, los fundadores del socialismo científico especulaban sobre los cambios que ésta introduciría en nuestro concepto de familia. Cambios que, de manera perversa, el capitalismo ya había iniciado: recordemos las sombrías reflexiones de Marx y Engels sobre la descomposición de la familia proletaria. Fundamentalmente la revolución afectaría al matrimonio y a la educación de los hijos. Según Alexandra Kollontai “el hombre nuevo, será moldeado por las organizaciones socialistas, jardines infantiles, residencias, guarderías etc., en las que el niño pasará la mayor parte del día y en las que educadores inteligentes le convertirán en un comunista consciente de la magnitud de esta inviolable divisa: solidaridad, camaradería, ayuda mutua y devoción a la vida colectiva.”

Mucho más modestos, nuestros socialistas hodiernos se plantean, poniendo el carro delante del caballo, reproducir las condiciones del comunismo sin tocar el capitalismo. Explicación: ya que no podemos (ni queremos) superar la sociedad de libre mercado, y dado que el socialismo supondría la destrucción de la familia tal como la conocemos... destruyamos al menos la familia y así quedamos bien con todo el mundo. En la economía no intervendremos, vive Dios, pero en todo lo demás no veas... Por lo pronto y después de los divorcios exprés, el matrimonio para todos y la identidad de género generalizada, ahora vamos a quitar a los padres el derecho a educar moralmente a sus hijos y vamos a transferir esa función a “educadores inteligentes.”

He de decir que como educador dudo deontológicamente de mi inteligencia (y si dudo de mí, mira tú de los demás), pero como padre, con dudas o sin ellas, no puedo hacer dejación de mi obligación (y mi derecho) de educar a mi hijo en el seno de la familia, como en mi familia se decida. Sin embargo, los fabricantes de libros de texto y sus agentes gubernamentales han determinado que, obligatoriamente, nuestros hijos han de ser adoctrinados en las especulaciones de la Cátedra de Laicidad (cátedra de la Universidad Carlos III de Madrid, con su catedrático y todo) a través de la asignatura de “Educación para la ciudadanía.” No entro ni salgo en el contenido curricular de este engendrito (bienintencionado, cursi y fláccido), sino en el hecho mismo de vender (aunque no quieras comprar) ideología como si fuera ciencia: por ejemplo la ideología de género, en la que no se ponen de acuerdo ni siquiera la diáspora feminista.

Varias asociaciones de padres proponen la objeción de conciencia ante esta asignatura. En casa estamos estudiando la idea. Es cuestión de mirarlo, pues como decía un amigo “muchos padres quieren que sus hijos sean personas y no frikis de feria.”

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Atenció!! Els nens i nenes han de tenir al seu abast màquines amb preservatius però seran retirades aquelles on poden comprar pastissets de xocolata i altres coses per l'estil...

Jo no entenc res de res...

Assumpta ha dit...

Ah, en quant a la prohibició dels "torus" em sembla genial i magnífic... No entenc que hi hagi gent tan poc sensible que s'ho passi bé veient com fan patir un animal... ja sigui clavant-li banderilles com pegant-li foc a les banyes. Em sembla absolutament incivilitzat... Ja era hora que els prohibissin!

I això que jo no sóc gens ni mica radical en totes aquestes coses... que hi ha gent que sembla que es preocupi més de defensar els animals que les persones i això em sembla vergonyós... ara bé, dit això... au, va, que els torus són una salvatjada!

Jesús Párraga ha dit...

Hola, Assumpta! Pel que fa als bous (i al futbol) quan va morir Franco jo pensava (innocent!) que el poble, cada vegada més educat, aniria deixant de banda els costums bàrbars i la tauromàquia, la boxa, etc. anirien desapareixent a poc a poc. Trobe que a Barcelona només anaven als bous els turistes extrangers (i no em referisc als espanyols-no-catalans ;P) de tal forma que tard o d'hora (sense prohibicions polèmiques) el resultat haguera estat el mateix. No sé. Personalment pense que allò dels bous és una cosa masclista i bàrbara. Ací al País Valencià estan prou arrelats els bous al carrer, el bou embolat i tota la pesca, però la majoria dels que hi participen són uns descervellats, violents, borratxos i "machotes"... per molta literatura "identitària" que hi posen alguns.
A tot açò... Què tenen a veure els bous amb l'educació per a la ciutadania? Ja m'has fet perdre el "oremus"! :-)))

Enric Senabre ha dit...

Enguany donaré educació per a la ciutadania, per fi, al meu centre (fins ara no m'havien deixat perquè no volia fer-ho en anglés). Després d'haver escrit un llibre que intenta col·laborar en aquesta faena va començar a eixir-me cua i la meua dona em diu que per les nits fa olor a sofre a l'habitació. Potser a partir de setembre la trasmutació serà definitiva i la influència del maligne a través dels seus agents (Zapatero, Aído i tots els professors de filosofia i de socials, fins i tot els d'escoles privades, creients i practicants) dominarà el món. Je je je.

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Enric!
Seria estèril rellançar un debat que, via Boletín Oficial del Estado, està mort. La meua intenció era mostrar que no debem extranyar-nos de l'intervencionisme "moral" del govern tot considerant que és l'únic àmbit social al qual ha intervingut (Bé, i baixant-nos el sou a funcionaris i pensionistes). Ja he dit que l'article està una mica (una mica només) desfasat, però continue pensant que l'assignatura és prou "reformable": aquest curs passat el meu fill ha rebut per primera volta ensenyaments de ciutadania (al cinqué curs de primària) i no s'ha enterat de res (de fet no hi havia res d'allò que enterar-se). Ha tret un "notable" a ull (sense examens ni criteris d'avaluació), i a les classes es limitaven a comentar situacions propícies per a allò políticament correcte. No tinc massa ganes d'esbrinar el contingut curricular de l'assignatura a Secundària però, personalment, ja m'agradaria que, si més no, els xiquets i xiquetes acavaren coneixem la Declaració Universal, la Constitució i l'Estatut... "Et tout le reste est littérature"... Mauvais littérature...
Pel que fa a les referències diabòliques de ZP... Pío Baroja deia que "la culpa de todo la tienen los curas y los socialistas" Potser encertava... al 50%.
Que passeu molt bé el que queda d'estiu, Enric i família. :-D

Assumpta ha dit...

Com que què tenen a veure els bous amb l'educació aquesta? No ho sé... jajaja però com tu has començat parlant-ne, encara que dient que passaves de fer-ho, doncs jo he contestat (llegeix les teves primeres frases del post) :-))

DE TOT UN POQUET ha dit...

A vore... no entraré a dir si Educació per a la ciutadania sí o no. Però (i crec que en açò estareu d'acord els que us dediqueu com jo a l'ensenyament) cal fer alguna cosa per tal que açò no se'n vaja a fer la m... (passeu-me l'expressió). Per què ho dic? Perquè no pot ser que alumnes de 1r d'ESO no tinguen les mínimes normes de conducta assimilades. I quan dic normes de conducta (en algun apunt meu ja ho he fet referència) és que no saben que cal demanar les coses per favor, que les cadires no s'arrosseguen, que cal "escoltar" quan un company teu parla (ja no dic un professor)... Clar que si tot açò ho saberen igual no calia ni escola. Bona vesprada.