Acabem d'arribar de passar uns dies amb uns amics (sense internet i sense cobertura) i estic posant-me al dia de les entrades recents als blogs dels amics... No hi ha massa moviment, la veritat.
Encara que fa molta calor trobe que l'estiu s'acaba sense remei.
Vos deixe ací baix un parell de versions de "The first time ever I saw your face" de Roberta Flack. Potser la vaig sentir per primera vegada quan s'acabava l'estiu de 1972 o 1973. Ves a saber.
"Com el cor tremolós d'un ocell captiu"
The first time ever I saw your face
Roberta Flack
The first time ever I saw your face
I thought the sun rose in your eyes
And the moon and the stars
were the gifts you gave
To the dark and the empty skies
my love
The first time ever I kissed your mouth
I felt the earth move in my hand
Like the trembling heart of a captive bird
That was there at my command
my love
The first time ever I lay with you
I felt your heart so close to mine
and I knew our joy would fill the Earth
and last till the end of time
my love
The first time ever I saw your face
Your face
Your face
Your face
5 comentaris:
Welcome back my friend. Hope to see you before next Friday. I'm flying to the US then. And happy birthday too!
Love you all! :-)
Salud, Salva. He metido tu comentario en un traductor on line y ha salido esto: "Dé la bienvenida atrás a mi amigo. Esperanza verle antes del próximo viernes. Vuelo a EU entonces. ¡Y cumpleaños feliz también! ¡Ame usted todos!"
¡Jodío idioma de bárbaros!
Hola! :-)
Que s'acabi l'estiu i que, a més, això sigui sense remei, és una boníssima notícia per a mi que pateixo tant amb la calor...
En castellà diuen pasar calor, en català en diem patir calor i aquesta expressió defineix perfectament les meves sensacions durant l'estació més terrible de l'any... tot i així... com costa encara que marxi!!
Penso en la tardor i somric... :-)
Una preciosa cançó, sens dubte... (la versió YouTube acaba una mica sobtadament)
Salut, Assumpta! A mi també m'agrada molt la tardor però l'acabament de l'estiu té no sé què de trist. L'amic Tibau va proposar l'any passat un "Joc literari" que consistia en fer un poema sobre la tardor. Vaig deixar-hi un poemeta de fa quasi vint anys. És al meu blog amb l'etiqueta "Jocs Literaris". Espere que li pegues una miradeta i que t'agrade. Per cert, he intentat reescriure la teua benvinguda a la tardor (al teu Petit Blog) donant-li forma de poema i no hi ha manera: els donyets tallen els versos per on els ve de gust... :-D
Jo ho he aconseguit ;-))
Somric i penso en la tardor...
i l'espero i la somio
i quasi em sembla que,
darrera aquesta calor que encara sento,
puc escoltar els seus passos
que s'apropen...
Ara vaig a veure el teu :-)
Publica un comentari a l'entrada