dimecres, 27 de gener del 2010

La profecía de Rafael Alberti

Passejant pels blocs que visiten altres amics blogaires me n'he trobat amb un parell de reflexions escandalitzades sobre el rotllo eixe de la generació "Ni-Ni", que sembla ser que ara han descobert a la "Sexta" que la molt tradicional institució espanyola dels "vagos y maleantes" floreix exultant en aquesta Espanya zapatina de tant bon rotllo. El primer que m'ha vingut a la ment és l'article 2 de la molt republicana "Ley de vagos y maleantes" de 4 d'agost de 1933, signada per D. Niceto Alcalá Zamora i D. Manuel Azaña (ací presents en efígie), però després he pensat penjar un article meu de fa un parell d'anys publicat a un periòdic d'ací del meu barri. El deixe en castellà, com va ser escrit.




“Se equivocó la paloma”, el bellísimo poema de Alberti, ha sido glosado y usado para esto y aquello, normalmente desde la izquierda de usar y tirar, que es la que usa y glosa. Olvidada la paloma de Noé con su ramita de olivo, y la que representa al Espíritu Santo, la que se nos viene a las mientes es aquella otra, picassiana, que Labordeta califica de “proletaria” en una de sus trovas. La paloma puede ser (paradójicamente) España, la derecha cerril, el devenir histórico... pero siempre se equivoca, la puñetera. Se equivoca, hasta el punto de venir a ser símbolo de la Equivocación más que de la Paz.
Sin embargo, la dichosa paloma nunca, por definición, puede ser símbolo de algún error del Progresismo. Porque una cosa está clara: el Progresismo no se equivoca jamás. Punto. Y si la realidad dice lo contrario tant pis pour la realité que dijo el otro. Da igual que la despenalización que había de acabar con el aborto los produzca a millares o que las campañas de información sexual masiva den como resultado masivos embarazos adolescentes, si se equivoca la paloma es otra paloma la que se equivoca, no la nuestra “y el que dijere lo contrario, miente.” Aunque sea la Evidencia.
Lo malo es que, mentirosa o no, la evidencia muestra una horrorosa certeza de errores: un reciente estudio de la Universidad de Salamanca “se equivoca” al decir que los comportamientos antisociales (vandalismo, alcoholismo, violencia) crecen de forma alarmante entre los jóvenes; y miente, sin duda miente, al decir que esos jóvenes no soportan el esfuerzo ni la disciplina, y que son consumidores compulsivos, y egoístas, y cínicos; y, sobre todas, la gran mentira (¡se equivoca la paloma universitaria esa!) de que la responsabilidad última de esos errores inexistentes (pero evidentes), está en unos padres más preocupados en ser coleguillas de sus hijos y en nutrir las clínicas estéticas, que en educar a su prole. Para eso ya está la Escuela, que también es de aupa.
El estudio propone (sin duda porque se equivoca o porque yo me equivoco al leerlo) revisar la ideología que nos vendieron (eso sí, muy barata) cuatro descerebrados hace unos cuarenta años (miento: no eran cuatro, eran más; se equivocó la paloma.) El progresismo de a duro el kilo inventó eso de “autorrealizarse” y “ser tú mismo” y “necesito mi espacio”, y “mi vida es mía” y mira tú por donde, se equivocó la paloma y ahora tenemos vándalos, borrachos, gamberros y cínicos de a euro el kilo. Será, sin embargo, que se equivocó la paloma y lo que hace falta son más recursos para psicólogos y educadores sociales, y eso y tal. Eso será. No que se equivocasen unos ideólogos de pacotilla y los necios que les siguieron.
Y lo malo de la realidad histórica (aunque se equivoque) es que una generación de necios siempre produce varias generaciones de canallas.

4 comentaris:

Enric Senabre ha dit...

Tens tota la raó. Si fins i tot Sòcrates ja ho deia, "els joves d'avui en dia no tenen respecte pels majors, ni els mestres, ni educació" (cite de memòria però és més o menys així). Només ho va dir fa 25 segles, però és igual, les coses no canvien, no?

Jesús Párraga ha dit...

"Els joves d'avui dia estimen el luxe i menyspreen l'autoritat; Contesten als seus pares i tiranitzen els seus mestres." Més o menys... amb la diferència que Sòcrates es referia (segur, segur) als joves de l'aristocràcia d'Atenes com ara Alcibiades que ja veus la que va armar. El cas és que (com deia Fuster, si no m'enganye) hui en dia no és que n'hi haja més inmoralitat, és que no cal ser ric per a ser inmoral... o gilipolles. De totes formes la meua crítica anava dirigida més aviat als pares que no pas als fills, sobre tot a eixos que diuen, tot pensant que són originals, diu, "jo, del meu fill sóc més un amic que no pas un pare." Hale, pues a fer botellot amb els xicons... i després a cridar a supernani.
A més, a més, és qüestió de queixar-se als que han fet l'estudi eixe... ja el buscaré.

Enric Senabre ha dit...

No, si tot això que dius està molt bé, i és cert que hi ha pares com els que descrius, i fills com els Ninis. Però la realitat és que açò de la generació Nini és una creació agradable a la televisió i tranquilitzadora de consciències adultes benpensants. Però es tracta d'una generalització injusta. Et puc assegurar que conec molts joves i ben pocs coincideixen amb els que apareixen al programa, fins i tot et puc dir que els de la tele no són reals, els han dissenyat a postes, o si més no, orientat.

DE TOT UN POQUET ha dit...

Perdona, Enric, però discrepe. És cert que els de la tele estan alliçonats (sols cal pensar que és un programa de televisió), però sí hi coincideixen més dels que tu i jo voldríem. Bona vesprada.

M'ha eixit "SERSEC" com a comprovació.