Esta és la meua gosseta. Li diuen "Shana". El nom li ho va traure el meu fill d'una sèrie de dibuixos animats que es diu "Código Lyoko". Jo volia posar-li "Hannahmarrana" pero no em van deixar.
Només adoptar-la tenia esta careta tant dolça.
Ací de ben menudeta tota espatarrà
Shana banyant-se en un riu prop de Solsona que ara mateix no me'n recorde com es diu
Ací estem en Organyà i anem descobrint que Shana en realitat és negra
Shana intentant menjar-se les sabatilles del meu fill... Sospitem que s'ha fet del Real Madrid.
Shana fent veure que s'ha civilitzat mentre espera que li done un premi per posar queteta durant un parell de segons.
6 comentaris:
te'ls menjaries
molt guapa!
La meua gossa serà guapa però mossega que ni t'imagines. Una vegada la portava en braços em va mossegar al nas i em va fer una ferida.Una vegada men vaig esvarar i pels pèls no vaig caure damunt della. A i no soc Jesus soc el seu fill Juanjo.
Quina dolçor als ullets! En això també ens assemblem: tenim una gosseta.
Estava llegint pel teu blog... passava sense dir res, tot i que m'agradava el que anava llegint :-) però aquí no he pogut evitar-ho... el moment en que dius que sospites que la gosseta s'ha fet del Madrid, m'ha fet riure!! :-DD
Gràcies Assumpta; és el que passa: en totes les famílies n'hi ha una ovella (o una gosseta) negra.
Publica un comentari a l'entrada