dimarts, 28 de desembre de 2010

El professor Pedro Crespo.

Al rey la hacienda y la vida se han de dar, pero el honor es patrimonio del alma y el alma sólo es de Dios. Gran veritat, pardiez, segons es veu: fa uns messos un socarrat prepotent, dogmàtic i maleducat (estic referint-me a Rus, que de xativins amb aquestes característiques n'hi ha més d'un parell) va dir que els ensenyants valencians que deien "gairebé", "llavors", "doncs" i coses així eren uns "gilipollas". Veges quin aldarull armaren els col·legues del ram! Va haver-hi articles demanant dimissions i crits i esgarraments de vestidures al gremi. La foto d'un altre pardal (el conseller de la cosa nostra educativa) penja ací i allà com el retrat de Felip V pels agravis que fa a la qualitat de l'ensenyament (ah!, l'Honor!, la Honra!), a la llengua, a la ciutadania, als xinesos i als anglesos. Agravis tan greus, voto a bríos, que una plataforma de cors i danses li va muntar una vaga amb la qual es reivindicava de tot excepte millores salarials per al professorat, cosa no relacionada amb la qualitat de l'ensenyament segons sembla. I, a més a més, els ultracatòlics que ens governen eliminen no sé quin programa, conveni o com dimonis siga, d'educació sexual dels nostres adolescents ultrahormonats... Brrrrr! Quina ràbia! Quin desastre de govern que destroça l'esperit, l'ànima de l'ensenyament...
Me cague en la sota de bastos! En la nòmina de desembre l'han llevat als ensenyants entre 600 i 900 euros i no he vist a la premsa ni als rotgles virtuals que ningú haja dit ni pruna. Ostres! Que guanyen massa els mestres com diu la vox plebis? Que són uns privilegiats? La Plataforma per la Vindicació de tots els Sentiments Ferits del Món Mundial no té res a dir? Els buròcrates sindicals dels collons preocupats per l'agravi que suposen els betlems a l'escola pública no se n'han adonat del robatori? L'Associació de Repartiment de Condons a les Escoles del Països Catalans no s'ha enterat d'aquest furt?
Quin col·lectiu, Déu meu, disposat a perder la vida por la opinión i a dir amen a allò que diu don Lope de Figueroa: ¿Sabéis que estáis obligado a sufrir, por ser quien sois, estas cargas? Això sí, amb l'altaneria i l'orgull de Pedro Crespo: ¡con mi hacienda!



dilluns, 27 de desembre de 2010

Silenci misteriós

Molt bé. Ja ha passat el Nadal...
És que ningú pensa dir res?

dijous, 23 de desembre de 2010

BON NADAL!

Encara que ja he felicitat alguns amics fent un comentari als seus blocs,  vull desitjar-vos a tots i totes que passeu un molt...





...Bon Nadal en companyia de les vostres famílies i amics!

dimarts, 21 de desembre de 2010

BANDA SONORA, Me sueltan mañana

Dedicat a tots els companys i companyes de l'ensenyament!

¡ME SUELTAN MAÑANA!



¡Me sueltan mañana!
Ilegales

Me sueltan mañana,
saldré a la calle,
respiraré libre,
me subiré a los árboles.
Cuando llegue mañana,
voy a sentirme bien,
pero sé de algún chivato,
que va a tener que correr.
Me sueltan mañana,
respiraré libre,
la luz de la calle,
cerveza esperando.
Cuando llegue mañana,
voy a sentirme bien,
pero sé de algún chivato,
que va a tener que correr.
Me sueltan mañana,
no puedo dormirme,
respiraré libre,
me subiré a los árboles,
me sueltan mañana.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Cançó per a tornar a casa de l’amiga.

Amb el poemeta d'ací baix  (l'he modificat lleugerament) he participat al 1r  concurs de poesia de la revista digital Lo cantich (http://www.locantich.cat/). No he obtingut cap premi (encara que com els editors són molt generosos els poemes no premiats són tots "finalistes") però el vaig escriure com una mena d'exercici escolar quan tenia uns vint anys i què voleu... a mi m'agrada. Espere que a vosaltres també vos faça gràcia.



Cançó per a tornar a casa de l’amiga

D’aquest país me n’aniria;
d’aquesta gent, d’aquesta casa.
I, estranger,
tornar ferit al cor
per l’enyorança.
Aleshores, quin deler
de platges conegudes,
de carrers
i places i cançons;
quin neguit
caminar fins a ta casa,
retrobar-te,
quina delícia abraçar-te,
obrir, si de cas, les finestres
i mai no tornar a viatjar.

dissabte, 18 de desembre de 2010

L'Estel s'apropa



LA NIT DE NADAL
Paco Muñoz

La nit de Nadal
és nit d'alegria
el fill de Maria
és nat al portal.

Perquè tinga son
en esta nit sant
sa mare li canta
non-non, la non-non.

No plores, fillet
que et vetla la mare;
adorm-te que el pare
et fa un bressolet.

Te'l fa de marfil
i fusta olorosa;
per jaç, dins li posa
poncelles d'abril.

Et farà ric dosser
la nit estrellada;
la blanca nevada
llençol et vol fer.

Pastor dels serrats,
pastors de la plana,
porteu-li la llana
dels vostres ramats.

Veniu si voleu
besar ses galtes
veniu de puntetes
i no el desperteu.

Non-non, la non-non
perleta del pare
reiet de la mare
del cel i del món.

dijous, 16 de desembre de 2010

¡Por Manitú!

Com que sempre estic discutint amb els companys de l'esquerra irredenta, el discurs dels quals es pot resumir en "faça el que faça el PSOE el PP seria pitjor", ací vos deixe una cançoneta que mai va ser nº 1 a "los cuarenta criminales" (així es refereix el meu amic Salva a "los cuarenta principales"). Recordeu-se, amics, de Corcuera, Barrionuevo, González, etc., abans de parlar de l'autoritarisme del PP i l'amenaça que suposa per a les llibertats, la democràcia i tot el rotllo eixe...



Cuervo Ingenuo
Javier Krahe

Tú decir que si te votan
tú sacarnos de la O.T.A.N.,
tú convencer mucha gente,
tú ganar gran elección,
ahora tú mandar nación,
ahora tú ser presidente.
Hoy decir que es alianza
ser de toda confianza
incluso muy conveniente,
lo que antes ser muy mal
permanecer todo igual
hoy resultar excelente.
Hombre blanco hablar con lengua de serpiente
Hombre blanco hablar con lengua de serpiente
Cuervo ingenuo no fumar
la pipa de la paz con tú,
¡Por Manitú!
¡Por Manitú!

Tú no tener nada claro
cómo acabar con el paro,
tú ser en eso paciente
pero hacer reconversión
y aunque haber grave tensión
tú actuar radicalmente.
Tú detener por diez días
en negras comisarías
donde mal trato es frecuente,
ahí tú no ser radical,
no poner punto final,
ahí tú también ser paciente.
Hombre blanco hablar con lengua de serpiente
Hombre blanco hablar con lengua de serpiente
Cuervo ingenuo no fumar
la pipa de la paz con tú,
¡Por Manitú!
¡Por Manitú!

Tú tirar muchos millones
en comprar tonto aviones
al otro gran presidente.
en lugar de recortar
loco gasto militar
tú ser su mejor cliente.
Tú mucho partido pero
¿Es socialista, es obrero?
¿O es español solamente?
Pues tampoco cien por cien
si americano también.
Gringo ser muy absorvente.
Hombre blanco hablar con lengua de serpiente
Hombre blanco hablar con lengua de serpiente
Cuervo ingenuo no fumar
la pipa de la paz con tú,
¡Por Manitú!
¡Por Manitú!

dimecres, 8 de desembre de 2010

La reina Lucy

Aquests dies hen tingut bona cosa de pel.lícules de Nàrnia. Dilluns passat vam veure El león, la bruja y el armario a la tele, ahir de vesprada anàrem al cine a veure La travesía del viajero del alba (no em va agradar massa: semblava una altra entrega de Los piratas del Caribe) i, una altra volta a la tele, per la nit, tornàrem a veure El príncipe Caspian. He de dir que C.S. Lewis és un escriptor que m’agrada molt, no només com a narrador sinò també com a pensador. Per exemple el seu llibret El perdón y otros ensayos cristianos em sembla una meravella. En fi! Hui l’Església celebra el dia de la Immaculada Concepció de Maria i ahir, mentre mirava la valent reina Lucy al costat d’Aslan fent front a les forces del mal vaig pensar que a la Nostra Senyora li agradaría ser representada en la bellíssima, en la innocent reina. A la pel.lícula, Nàrnia ha estat invadida pels telmarins, fils i filles d’Adan i Eva, que han volgut exterminar els narnians amb la raó de les seues màquines de guerra. Pel seu costat, alguns narnians volen tornar a l’empar de la màgia demoníaca de la Bruixa Blanca. És la reina Lucy qui, en aquesta dialèctica, opta per la fe en Aslan, símbol del Crist…
C.S. Lewis
Que passeu tots i totes, creients i no creients, amics i amigues, un bon dia de la Immaculada Concepció amb les vostres famílies!