dimecres, 20 de gener del 2010

BANDA SONORA, The sounds of silence


Allà per l'any 1976 el meu germà i jo van aconseguir que a casa compraren un radiocassette. No era estèreo ni res però les pretensions nostres no passaven de poder escoltar cintes de Santana o Pink Floyd, sentir "El juego de la radio" i poder gravar cançons de les que posaven a "Radio Mediterráneo y Alcira-Ser. La FM". N'hi havia vesprades solitàries (moltes vesprades solitàries) en què l'única cosa que feia era escoltar la ràdio i gravar cançons. Una d'aquelles vesprades vaig sentir alguna cosa així com: "ahora escucharemos el éxito de Simon y Garfunkel 'Los sonidos del silencio'" Trobe que sentir el títol i apretar els botons de "play" i "record" (de color roig) va ser tot una. Jo no tenia ni idea de qui eren eixos Simon y Garfunkel però la contundència del titol quadrava tant bé a l'estat anímic d'un adolescent que... No sé quantes voltes hauré sentit aquesta cançó al llarg d'aquestos anys. Aleshores estudiaven francés i em donava por de demanar a algú que em traduïra la lletra per si el nus que sentia en la gola y la cremor del pit que m'envaia en sentir aquelles veus i aquella música no es corresponia amb el significat de les paraules de la cançò. Un amic em va dir què significava "Hello darkness, my old friend" i vaig perdre la por: el que vinguera després també hauria de parlar de mi.





The sounds of silence
Simon and Garfunkel

Hello darkness, my old friend
I've come to talk with you again
Because a vision softly creeping
Left its seeds while I was sleeping
And the vision that was planted in my brain
Still remains
With in the sound of silence

In restless dreams I walked alone
Narrow streets of cobblestone
'Neath the halo of a street lamp
I turned my collar to the cold and damp
When my eyes were stabbed by the flash of a neon light
That split the night
And touched the sound of silence

And in the naked light I saw
Ten thousand people, maybe more
People talking without speaking
People hearing without listening
People writing songs that voices never share
And no one dared
Disturb the sound of silence

"Fools", said I, "You do not know
Silence like a cancer grows
Hear my words that I might teach you
Take my arms that I might reach you"
But my words, like silent raindrops fell
And echoed
In the wells of silence

And the people bowed and prayed
To the neon god they made
And the sign flashed out its warning
In the words that it was forming
And the sign said, "The words of the prophets are written on the subway walls
And tenement halls"
And whispered in the sounds of silence

2 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Jo també l'he escoltada algunes vegades...

Hosco ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.