194é Joc literari

L'amic Jesús Maria Tibau ens demana que fem un nanoconte negre que càpia en un post it de mesura ordinària. Com que no tinc massa ganes de pensar afusellaré el, potser, més famós microrrelat del món mundial.

 

Quan va despertar el dinosaure, el cadàver de l’home encara hi era.

 Don Emili Parodi

Microconte

L'amiga Assumpta ens demana que participem als jocs literaris de Sant Jordi organitzat a http://tumateix-llibres.blogspot.com/ . Es tracta de confeccionar un microconte de menys de 50 paraules que incloga el títol d'un llibre i el seu autor però sense que la temàtica faça referència al mateix (si ho he entés bé). Deixe ací baix el meu microconte (per favor, heu de ser condescendents.)

Ficcions

Segons les cròniques de Tlön (però Déu és més savi!), Pere Borges, heresiarca d’Uqbar, va ser assassinat pel seu amic Jorge Luis Calders, gran mestre de l’ordre d’Orbis Tertius, qui, poc abans de morir, va admetre: “…Borges deia la veritat, però una veritat que havia de romandre oculta…”

138é Joc literari de Jesús Maria Tibau

Agost, 19, 1942

Aquest home de pantaló curt i camisa blava de mànega curta, amb el seu poal roig, té quelcom de futurista. Sembla que no estic ací, a la platja de Coney Island… Potser és la nostàlgia de França o, si més no, de l’altre costat de l’Atlàntic. Sense grans esforços puc imaginar-me al bell mig del Sahara contemplant un home estrany que, amb paciència i constància ha buscat una font i ha portat aigua amb el seu poal roig. També té una pala… Serà jardiner. Molt probablement està acostumat a treballar amb les roses, a conrear la terra i regar-la. Encara que ara està fent servir l’aigua per banyar l’arena i esculpir no sé què amb ella… Potser un barret… Quina idea tan peregrina! Un barret! Si és evident que es tracta d’un elefant. Un elefant dins d’una serp gegantina… (Ací el manuscrit s’interromp.)

Antoine de Saint-Exupery
Diari (Fragment)

Joc literari de Jesús Maria Tibau

Hui tocava "Bestiari" però l'amic que viu al racó de dalt del món proposa un Joc Literari. Ens demana un poema sobre la tardor i aprofitant el "buit legal" de la proposta (que no diu en quina llengua s'ha d'escriure) vull participar amb aquest poema en castellà de fa uns anys. Potser massa anys.

Apenas luz

Se oscurece la ciudad
como vida oscurecida

y aire del otoño que ya viene.

Será de noche: en ese tiempo

te buscarán mis manos

para velar conmigo.

Y vendrán días así,

de mediodía tenue,

luz velada,

apenas luz.