divendres, 29 de gener del 2010
Aulas callejeras y clericalismo social-laicista
dimecres, 27 de gener del 2010
La profecía de Rafael Alberti
Sin embargo, la dichosa paloma nunca, por definición, puede ser símbolo de algún error del Progresismo. Porque una cosa está clara: el Progresismo no se equivoca jamás. Punto. Y si la realidad dice lo contrario tant pis pour la realité que dijo el otro. Da igual que la despenalización que había de acabar con el aborto los produzca a millares o que las campañas de información sexual masiva den como resultado masivos embarazos adolescentes, si se equivoca la paloma es otra paloma la que se equivoca, no la nuestra “y el que dijere lo contrario, miente.” Aunque sea la Evidencia.
Lo malo es que, mentirosa o no, la evidencia muestra una horrorosa certeza de errores: un reciente estudio de la Universidad de Salamanca “se equivoca” al decir que los comportamientos antisociales (vandalismo, alcoholismo, violencia) crecen de forma alarmante entre los jóvenes; y miente, sin duda miente, al decir que esos jóvenes no soportan el esfuerzo ni la disciplina, y que son consumidores compulsivos, y egoístas, y cínicos; y, sobre todas, la gran mentira (¡se equivoca la paloma universitaria esa!) de que la responsabilidad última de esos errores inexistentes (pero evidentes), está en unos padres más preocupados en ser coleguillas de sus hijos y en nutrir las clínicas estéticas, que en educar a su prole. Para eso ya está la Escuela, que también es de aupa.
El estudio propone (sin duda porque se equivoca o porque yo me equivoco al leerlo) revisar la ideología que nos vendieron (eso sí, muy barata) cuatro descerebrados hace unos cuarenta años (miento: no eran cuatro, eran más; se equivocó la paloma.) El progresismo de a duro el kilo inventó eso de “autorrealizarse” y “ser tú mismo” y “necesito mi espacio”, y “mi vida es mía” y mira tú por donde, se equivocó la paloma y ahora tenemos vándalos, borrachos, gamberros y cínicos de a euro el kilo. Será, sin embargo, que se equivocó la paloma y lo que hace falta son más recursos para psicólogos y educadores sociales, y eso y tal. Eso será. No que se equivocasen unos ideólogos de pacotilla y los necios que les siguieron.
Y lo malo de la realidad histórica (aunque se equivoque) es que una generación de necios siempre produce varias generaciones de canallas.
dissabte, 23 de gener del 2010
Miguel Hernández
Benet XVI
Hui he fet una visita al XI Congrés del PCPV que es celebra aquest cap de setmana a València. He saludat alguns amics i camarades i he fet com si no reconeguera d'altres (que també han fet com que no em reconeixien). M'ha quedat una sensació agredolça, com de tornar a casa... i trobar-la hinòspita, desconeguda, alhora que asfixiantment previsible. He xarrat una estona amb un parell d'amics. M'ha sorprés l'absència d'alguns, m'ha alegrat l'absència d'uns altres i m'he n'anat entre decepcionat i alleugerit. Amb tot, m'ha agradat "l'escenografia" en què destacava un parell de cartells amb la imtage del poeta Miguel Hernández en record del centenari del seu naixement. Als instituts enguany potser es llegirà una mica de poesia hernandiana. Bé està. Jo també vull recordar el poeta d'Orihuela amb un dels seus poemes que més m'agraden. Que parla d'una casa... i d'esperança
Canción última
(El hombre acecha)
Miguel Hernández
Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.
Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa
con su ruinosa cama.
Florecerán los besos
sobre las almohadas.
Y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.
El odio se amortigua
detrás de la ventana.
Será la garra suave.
Dejadme la esperanza.
dimecres, 20 de gener del 2010
BANDA SONORA, The sounds of silence
The sounds of silence
Simon and Garfunkel
Hello darkness, my old friend
I've come to talk with you again
Because a vision softly creeping
Left its seeds while I was sleeping
And the vision that was planted in my brain
Still remains
With in the sound of silence
In restless dreams I walked alone
Narrow streets of cobblestone
'Neath the halo of a street lamp
I turned my collar to the cold and damp
When my eyes were stabbed by the flash of a neon light
That split the night
And touched the sound of silence
And in the naked light I saw
Ten thousand people, maybe more
People talking without speaking
People hearing without listening
People writing songs that voices never share
And no one dared
Disturb the sound of silence
"Fools", said I, "You do not know
Silence like a cancer grows
Hear my words that I might teach you
Take my arms that I might reach you"
But my words, like silent raindrops fell
And echoed
In the wells of silence
And the people bowed and prayed
To the neon god they made
And the sign flashed out its warning
In the words that it was forming
And the sign said, "The words of the prophets are written on the subway walls
And tenement halls"
And whispered in the sounds of silence
dilluns, 18 de gener del 2010
Monogràfic sobre "Shana"
Ací estem en Organyà i anem descobrint que Shana en realitat és negra
Shana intentant menjar-se les sabatilles del meu fill... Sospitem que s'ha fet del Real Madrid.
Shana fent veure que s'ha civilitzat mentre espera que li done un premi per posar queteta durant un parell de segons.
dissabte, 16 de gener del 2010
Carta oberta a l'amic Enric Senabre sobre les declaracions de monsenyor Munilla a la ràdio referents a la nostra pobresa espiritual.
1.- Escandalitzar-se perquè un cristià considere un "mal mayor […] nuestra pobre situación espiritual, nuestra concepción materialista de vida" que "el que esos inocentes están sufriendo" em sembla una mica afectat, tot considerant que el mateix Crist, l’Innocent salvatgement torturat, camí de la mort al Calvari va dir a les dones de Jerusalem: "Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills, perquè vénen dies en què diran: 'Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.' Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: 'Caieu damunt nostre!', i als turons: 'Colgueu-nos!' Perquè, si a l'arbre verd li fan això, al sec, què li faran?" (Lluc 23, 19-21)
El nostre món, europeu, occidental, postmodern és un “arbre sec” que plora pel patiment llunyà, per l’espectacle “sublim” al que assistim en la distància (“el terror es una pasión que siempre produce deleite, cuando no aprieta demasiado.” Edmund Burke) i el bisbe Munilla ens recorda que “además de poner toda nuestra solidaridad en ayudar a los pobres, nuestros medios económicos, etc. también deberíamos llorar por nosotros” (i vull remarcar que diu “además de” i “también”) precisament per eixa distància per eixa prepotència que sempre té qui es considera amb dret a ser conmiseratiu amb el seu germà: “Estoy convencido de que experimentamos cierto placer, y no pequeño, en las verdaderas desgracias y pesares de los demás.” (Burke altra volta en De lo sublime y de lo bello”)
2.- Vull entendre les paraules de monsenyor Munilla com una crida d’atenció sobre la nostra condició miserable que s’envaneix davant la possibilitat d’ajudar materialment el germà pobre com si nosaltres no fòrem infinitament pobres: “hipòcrita! Trau primerament la viga del teu ull i llavors hi veuràs per traure la volva de l’ull del teu germà“ (Mateu 7, 5) Potser (quasi segur) monsenyor Munilla haguera degut de considerar amb atenció les paraules que feia servir, precisament perquè qui te una viga a l’ull (tant se val: la supèrbia a l’enteniment) de seguida s’escandalitza i s’envolta en la capa de la dignitat ofesa. Considera tanmateix, amic, allò que va dir Anthony Ashley Cooper, conde de Shaftesbury en la Carta sobre el entusiasmo: "La gravedad forma parte de la esencia misma de la impostura." I trobe que n’hi ha molta “impostura” en els que es “trenquen els vestits” i criden “ha blasfemat, quina necessitat tenim ja de testimonis?” (Mateu, 26, 65).
divendres, 15 de gener del 2010
BANDA SONORA, Bad to the bone
George Thorogood and The Destroyers
On the day I was born, the nurses all gathered 'round
And they gazed in wide wonder, at the joy they had found
The head nurse spoke up, and she said leave this one alone
She could tell right away, that I was bad to the bone
Bad to the bone
Bad to the bone
B-B-B-B-Bad to the bone
B-B-B-B-Bad
B-B-B-B-Bad
Bad to the bone
I broke a thousand hearts, before I met you
I'll break a thousand more baby, before I am through
I wanna be yours pretty baby, yours and yours alone
I'm here to tell ya honey, that I'm bad to the bone
Bad to the bone
B-B-B-Bad
B-B-B-Bad
B-B-B-Bad
Bad to the bone
I make a rich woman beg, I'll make a good woman steal
I'll make an old woman blush, and make a young girl squeal
I wanna be yours pretty baby, yours and yours alone
I'm here to tell ya honey, that I'm bad to the bone
B-B-B-B-Bad
B-B-B-B-Bad
B-B-B-B-Bad
Bad to the bone