Dedicat a tots els companys i companyes de l'ensenyament!
¡ME SUELTAN MAÑANA!

Aquests dies hen tingut bona cosa de pel.lícules de Nàrnia. Dilluns passat vam veure El león, la bruja y el armario a la tele, ahir de vesprada anàrem al cine a veure La travesía del viajero del alba (no em va agradar massa: semblava una altra entrega de Los piratas del Caribe) i, una altra volta a la tele, per la nit, tornàrem a veure El príncipe Caspian. He de dir que C.S. Lewis és un escriptor que m’agrada molt, no només com a narrador sinò també com a pensador. Per exemple el seu llibret El perdón y otros ensayos cristianos em sembla una meravella. En fi! Hui l’Església celebra el dia de la Immaculada Concepció de Maria i ahir, mentre mirava la valent reina Lucy al costat d’Aslan fent front a les forces del mal vaig pensar que a la Nostra Senyora li agradaría ser representada en la bellíssima, en la innocent reina. A la pel.lícula, Nàrnia ha estat invadida pels telmarins, fils i filles d’Adan i Eva, que han volgut exterminar els narnians amb la raó de les seues màquines de guerra. Pel seu costat, alguns narnians volen tornar a l’empar de la màgia demoníaca de la Bruixa Blanca. És la reina Lucy qui, en aquesta dialèctica, opta per la fe en Aslan, símbol del Crist…