Rosa d’abril,
Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana
terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos
un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dincs
vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles
coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és
posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre
sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar
de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els
cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els
cors que l’han deixat.
Mística Font
de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts
deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que
s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma
oració doneu vostre perfum.
Cedre
gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit
sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del
món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el
nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de
romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat
estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
