divendres, 27 d’abril de 2012

Mare de Déu de Montserrat




Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dincs vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

dimecres, 25 d’abril de 2012

Liebster blog

Tot considerant que l'amic Enric Senabre ha segut tan amable d'atorgar-me el Premi LIEBSTER BLOG AWARDS:... (espereu que vaig a plagiar allò que ha dit l'amic Tobies Grimaltos que al seu torn ha plagiat l'amic Urbà Lozano): "com que darrerament estic mandrós per a açò del blog; com que ell és el responsable del fet que jo haja de fer aquesta entrada; com que el que ell comenta s'adiu perfectament al meu cas, començe per plagiar part de l'entrada corresponent del seu blog (bo i fent les modificacions escaients).
  "Evidentment sense meréixer-ho, perquè fa un temps que el bloc està més mort que viu, m'han atorgat un premi d'aquells en què tu has de premiar altres llocs web. Normalment trenque aquestes cadenes.  Aquesta vegada però la seguiré per tres motius:
a) Enric Senabre (ací Tobies Grimaltos diu açò d'Urbà Lozano i tan se val per a qualsevol dels tres), la persona que me la proposa, és amic i a més un escritoràs.
b) La cosa té la seua gràcia i no fa mal a ningú.
 c) És una bona escussa per reviscolar aquest bloc. Per tant, allà van la meua proposta de blocs premiats (en ordre caòtic i sense intenció de jerarquitzar): " 

Fi del plagi

Ara què faig? Perquè el cas és que jo havia pensat premiar alguns dels blocs que ja han estat premiats... Mira, passe de mirar les regles pel que fa al nombre de seguidors i vaig a premiar els blocs que llig amb delit tot considerant que la majoria dels que han aparegut als blocs d'Enric, Urbà i Tobies també els haguera posat jo sinó fóra tan gos i haguera escrit abans:
De l'amic  Xavier Aliaga. Sí, ja ho sé que té més de 200 seguidors, però me té igual: més hauria de tindre pel seu tarannà dialogant i pel seu seny i perquè fa moltes entrades sobre poesia i novel·la, molt profitoses, encara que té el defecte que li agrada Paul Auster.
De l'amic Rasoir Electrique. Tampoc no sé quants seguidors en té però és un crim perdre's una prosa tan fresca i desinhibida i unes històries tan absolutament surrealistes com les que narra aquest advocat (això és un defecte, ja ho sé, però que hi farem?)
De l'amic Joan del Alcázar, dedicat fonamentalment a l'anàlisi política. Sempre que he discutit amb ell s'ha mostrat dialogant i amable (i això que jo sóc molt plasta)
De l'amic Luis Ballesteros que fa entrades interessantíssimes sobre senderisme, filosofia, religió i crítica literària.
I last but not least (si es diu així la xorraeta):  
El blog de la meua amiga i companya Conxa Martínez García, a vore si s'anima i continua escrivint al seu blog de temes literaris, educatius i polítics, que està també feta una gossa i fa un fum de temps que no fa ni una entrada.